15,99 €
Mehr erfahren.
- Herausgeber: Marcombo
- Kategorie: Wissenschaft und neue Technologien
- Sprache: Spanisch
- Veröffentlichungsjahr: 2023
T'interessa l'astronomia? Vols apropar-t'hi d'una manera fàcil i divertida? Si vols anar més enllà del fet d'aixecar el cap i mirar el cel estrellat, si vols entendre la negror que hi ha entre les estrelles, aquest llibre t'acompanyarà per un viatge astronòmic de descobriment. Què és en realitat l'astronomia sinó descobrir el cosmos? En aquest llibre trobaràs eines digitals que t'ajudaran a descobrir el cel. Aprendràs a distingir les constel·lacions, a diferenciar els planetes de les estrelles i descobriràs que, amb mitjans d'aficionat, podràs col·laborar en projectes de ciència ciutadana. Així mateix, aconseguiràs: "Observar el cel amb i sense telescopi "Realitzar fotografies de la Via Làctia "Triar el telescopi adient per a les teves necessitats "Fer els primers passos per la cosmologia i veure l'univers d'una altra manera La majoria de fotografies d'aquest llibre són fetes per astrònoms aficionats i, tot i que estan fetes amb instruments modestos, semblen fetes per telescopis professionals. El Sol, la Lluna, els planetes, les nebuloses i les galàxies estan al teu abast, descobreix com amb aquest llibre!
Sie lesen das E-Book in den Legimi-Apps auf:
Seitenzahl: 92
Ähnliche
L’astronomia és fàcil
Jordi Lopesino
L’astronomia és fàcil
© 2023 Jordi Lopesino
Primera edició: novembre 2023
© 2023 MARCOMBO, S.L.
www.marcombo.com
Maquetació interior i disseny: Pleka scp
Iŀlustració: Jesús López
Correcció: F. Xavier Timoneda i Anna Coll-Vinent
Directora de producció: M. Rosa Castillo
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar cap fragment d’aquesta obra
ISBN del llibre en paper: 978-84-267-3624-6
ISBN del llibre electrònic: 978-84-267-3742-7
Producció de l’ePub: booqlab
ÍNDEX
L’ASTRONOMIA ÉS… FÀCIL
Començarem pel més evident, el Sol
La Lluna, el nostre satèŀlit natural
Planetes a simple vista!
Estrelles
Consteŀlacions
El rellotge còsmic
L’ASTRONOMIA ÉS… DIVERTIDA
El comptaestrelles
Com trobar l’estrella polar a la volta celeste
La nostra primera fotografia del cel
Com fotografiar la Via Làctia
L’ASTRONOMIA ÉS… SORPRENENT
Binocles
Telescopis
Com apuntar un telescopi
Què observar
L’ASTRONOMIA ÉS… CURIOSA
L’ASTRONOMIA ÉS… DIVERSA
Galàxies
Nebuloses
Nebuloses planetàries
Cúmuls oberts
Cúmuls globulars
Exoplanetes
Forats negres
L’ASTRONOMIA ÉS… QUÍMICA
L’ASTRONOMIA ÉS… MATEMÀTIQUES
L’ASTRONOMIA ÉS… VIATGERA
L’ASTRONOMIA ÉS… PERILLOSA
L’ASTRONOMIA ÉS… VIDA
L’ASTRONOMIA ÉS… COMPARTIR
Missatges dins una ampolla
ANNEX
Catàleg de Messier
Índex fotogràfic
Agraïments
A la Lola Casas,la meva primera mestra,la meva primera amiga
Per què ningú no m’ha ensenyat mai què són lesconsteŀlacions i m’ha fet gaudir de la volta celesteque sempre veig allà dalt i de la qual gairebé noen sé res?
THOMAS CARLYLE
L’ASTRONOMIA ÉS…
De dia o de nit, encara que sigui sense voler, si aixequem la vista al cel fem astronomia. Si ets aficionat a l’astronomia, coneixes i gaudeixes del cel.Si no ho ets, amb aquest llibre vull ajudar-te a entendre i comprendre l’univers que ens envolta.
Si vols saber molt més d’astronomia i descobrir tot tipus de temes relacionats amb l’univers, entra a www.marcombo.info amb el codi ASTRO23
L’ASTRONOMIA ÉS…
… FÀCIL
Començarem pel més evident, el Sol
El Sol és l’estrella més propera a la Terra. Observant i estudiant el Sol podrem entendre com funcionen altres estrelles.
És una gegantina bola de gas que està cremant. És tan gran que dins del Sol hi cabrien més d’un milió de terres.
Fotografia del Sol en la longitud d’ona d’H alfa. Feta des de Barcelona.
A nosaltres ens sembla que és immens. Que no hi ha res en l’univers que li pugui fer ombra. Res no és més lluny de la realitat. Existeixen estrelles que són centenars de vegades més grans que el Sol. Per exemple, dins de l’estrella gegant Betelgeuse hi cabrien gairebé un milió de sols. Estaríem en una proporció equivalent a la de la Terra i la nostra estrella.
El Sol no és estàtic; té un període de rotació d’uns 27 dies de mitjana. La seva temperatura superficial volta els 5.500 °C i fondria qualsevol material conegut. Al nucli del Sol s’hi poden assolir temperatures de 15 milions de graus.
La nostra estrella té una activitat que podem observar i estudiar a través de les taques solars. Com més taques, més activitat; com menys taques, menys activitat. Aquesta activitat té una periodicitat d’11 anys. Al 2022 va començar un nou cicle solar, el 25. És un bon moment per observar el Sol.
Filtre solar.
Ulleres per observar eclipsis de Sol.
Molta precaució a l’hora d’observar el Sol. Si fem servir telescopi o binocle, hem de coŀ locar un filtre adequat a l’òptica. Si no ho fem així podríem patir importants danys als ulls i fins i tot perdre la vista.
Si volem observar el Sol a simple vista, també hem de prendre precaucions. Existeixen al mercat unes ulleres per observar eclipsis que ens permeten observar-los durant uns minuts sense perill. Amb aquestes ulleres podem arribar a veure les taques més grosses de la nostra estrella. Algunes d’aquestes taques són més grans que el planeta Terra.
La nostra estrella també ens marca els punts cardinals dins del paisatge. Ja ho sabeu: el Sol surt per l’est cada matí i es pon per l’oest cada vespre. Bé, aquesta afirmació és certa només uns dies l’any. De fet, el Sol surt per l’est i es pon per l’oest només als equinoccis. La resta de l’any, el punt exacte de la sortida del Sol deriva fins a 30° al nord i al sud dels punts est i oest.
Hi ha l’equinocci de primavera, entre el 19 i el 21 de març, i l’equinocci de tardor, entre el 21 i el 24 de setembre. En aquestes dates la durada del dia és igual a la durada de la nit.
El camí que dibuixa el Sol per la volta celeste cada dia s’anomena l’eclíptica. A l’estiu aquest camí és ben alt al firmament, però a l’hivern transita molt més avall. Això és a causa de la inclinació de l’eix de la Terra.
La línia vermella marca l’eclíptica.
Trobar l’eclíptica de dia és relativament fàcil, però com la busquem de nit? Una mica més endavant explicaré per a què ens és útil l’eclíptica durant la nit. El Sol transita per un anell de consteŀlacions al firmament, les consteŀlacions zodiacals: Àries, Taure, Bessons, Càncer, Lleó, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos. Si reconeixem aquestes consteŀlacions al cel (no us preocupeu, aviat parlarem de com fer-ho), podrem situar l’eclíptica.
Si vols saber més coses sobre la sortida i la posta de Sol, l’alçada sobre l’horitzó de la nostra estrella i altres coses interessants, mira aquesta aplicació de mòbil gratuïta recomanada: LunaSolCal Mobile
La Lluna, el nostre satèl•lit natural
La Lluna es veu perfectament tant de dia com de nit. Amb 3.474,8 km de diàmetre, és el satèŀ lit natural més gran del sistema solar amb relació al seu planeta.
Quart creixent.
La distància mitjana entre la Terra i la Lluna és d’uns 385.000 quilòmetres. La seva òrbita fluctua i ho sabem al miŀ límetre perquè el 1969 els astronautes nord-americans van deixar a la superfície del nostre satèŀ lit un mirall tecnològic apuntant cap a la Terra. I com funciona? Amb l’ajut d’un làser. En el capítol dedicat a les matemàtiques t’ho acabarem d’explicar.
Un mirall una mica especial.
La Lluna influeix en el benestar del nostre planeta. Li devem el nostre dia de 24 hores. Abans era molt més a prop nostre. La Lluna s’allunya de nosaltres uns 4 centímetres per any. A mesura que el nostre satèŀ lit s’allunya, el dia es va allargant.
Si ets observador et deus haver adonat que la Lluna presenta fases: nova, creixent, minvant, plena. Unes vegades més iŀ luminada que d’altres. Si t’hi fixes una mica més veuràs que, tot i les fases, sempre veiem la mateixa cara de la Lluna. Això es deu al fet que la Lluna fa una volta completa al voltant de la Terra en 29 dies i gira sobre si mateixa en el mateix temps.
Fases de la Luna.
Només 12 persones han caminat damunt la Lluna. En el moment d’escriure aquestes línies he comprovat que en queden 4 amb vida, el més jove amb 86 anys. No falta gaire perquè desapareguin del nostre planeta les úniques persones que han trepitjat un món diferent del nostre. Què esperem per tornar-hi?
La diferència de temperatura entre el dia i la nit lunar pot arribar a ser de 250 °C. Els vestits dels astronautes portaven refrigeració i calefacció interna.
La Lluna, en ser més petita que la Terra, té menys gravetat, una sisena part de la terrestre. Això vol dir que una persona que a la Terra pesi 80 quilos pesarà una mica més de 13 quilograms a la Lluna.
Si mireu documentals antics de la NASA podreu veure als astronautes fent saltirons per la seva superfície.
Hem continuat enviant sondes d’exploració a la Lluna; és més econòmic que enviar-hi persones, i més segur. Algunes han trobat indicis que hi ha aigua a la Lluna. Si fos veritat, seria molt més fàcil instaŀ lar-hi una base permanent i tornar a portar homes i dones al nostre satèŀ lit. De l’aigua congelada se’n podria obtenir oxigen per respirar, hidrogen com a combustible i aigua potable per beure.
La Lluna es deixa observar amb molta facilitat. Uns bons binocles ja ressalten els cràters més grans i defineixen molt bé els mars de la Lluna.
Un petit telescopi ens donarà detalls més interessants de la superfície: textura, esquerdes, muntanyes, cràters dins de cràters. Si és un binocle amb una mica d’augment, és millor fixar-lo a un trípode.
De la mateixa manera que els nostres avantpassats coneixien molt bé les fases de la Lluna, perquè els era molt útil per comptar el pas del temps, a nosaltres en l’actualitat també ens és molt útil per determinar les millors nits d’observació astronòmica. Com veieu, la nostra afició ve marcada per la quantitat de llum que la Lluna aboca al firmament. Si les nits són fosques podem fer observació de la Via Làctia, d’objectes de cel profund (aviat en parlarem), de galàxies… Si hi ha molta llum de la Lluna al cel ens haurem d’acontentar amb l’observació de la Lluna mateixa i dels planetes.
Per tal de facilitar les coses amb la Lluna us recomano una aplicació molt senzilla per determinar les fases de la Lluna de manera perpètua. Fases de la Luna. És gratuïta. N’hi ha més, tant de gratuïtes com de pagament. Investigueu una mica i trieu la que més us plagui. Comenceu la vostra biblioteca personal d’astronomia. Són eines útils per a l’observació.
Planetes a simple vista!
Fa milers d’anys que la humanitat és capaç de reconèixer la majoria de planetes del sistema solar a simple vista. Una altra cosa ha estat entendre exactament què era un planeta. Ho comprendrem millor si anem a l’origen de la paraula «planeta».
El significat més antic de la paraula «planeta» és ‘rodamón’, en contrast amb els estels, que semblaven fixos. Això ens dóna unes certes pistes de què ens podem trobar. A simple vista l’aspecte d’un planeta ve a ser el d’una estrella més o menys brillant, depenent del planeta. I que segueix un camí, una direcció, diferent de la de la resta d’estrelles al cel.
Planetes al costat de la Lluna creixent.
Advertiment abans de continuar: ara no ens tornem bojos mirant per tot arreu a veure si veiem un estel amb vida pròpia. Els planetes es mouen per un camí molt marcat al cel. Us recordeu de l’eclíptica? El camí que recorre el Sol pel firmament. Doncs els planetes segueixen aquest mateix camí.
Galileo Galilei.
Hi ha planetes més fàcils d’observar a simple vista que d’altres. Per exemple, Venus, també anomenat l’estrella matutina o l’estrella vespertina, depenent de l’època en què el miris i de la posició que té respecte del Sol. Venus és una estrella molt, però que molt, brillant que podem veure o bé quan el Sol es pon, o bé quan el Sol és a punt de sortir al matí. Estic segur que la majoria de vosaltres l’heu vist.
