Posa un Beatle a la teva empresa E-Book

Roger Pastor

• Herausgeber: Marcombo
• Kategorie: Fachliteratur
• Sprache: Spanisch
• Veröffentlichungsjahr: 2023

Seitenzahl: 316

Beschreibung

En aquest llibre navegaràs entre les històries que els van convertir en la banda amb més èxit de la història mentre n'extreus valuoses lliçons per al teu negoci: + 10 maneres d'innovar i pensar diferent que els Beatles van aplicar als seus discos. + Com dirigir la teva empresa amb visió i cor, tal com va fer John Lennon. + El motiu que t'impedeix arribar als teus objectius i que va enviar George Harrison a l'Índia. + Com crear productes increïbles utilitzant els teus errors, com a A Hard Day's Night. + La lliçó de lideratge que va donar Paul McCartney en assumir el rol de baixista. + Els factors que els van separar i que (si no t'hi anticipes) poden acabar amb el teu projecte. + Com mantenir el teu equip sempre motivat veient com canta Ringo Starr. I més de 30 històries de la banda perquè reflexions sobre el teu negoci. Roger Pastor és un emprenedor digital i pel seu ADN hi corre la música dels Beatles. Mitjançant mentories, conferències i formacions ajuda altres emprenedors i empresaris a desenvolupar els seus negocis. El 2011 va fundar Pangea Reality, una de les primeres empreses de realitat virtual i augmentada. Aquesta empresa va ser adquirida per Deloitte el 2018. En Roger va treballar-hi durant els següents dos anys i mig aportant la seva experiència en innovació per al món corporate.r al món corporate.

Leseprobe

POSA UN BEATLE A LA TEVA EMPRESA

Roger Pastor

Posa un Beatle a la teva empresa

© 2023 Roger Pastor

www.rogerpastor.com

Primera edició, abril 2023

© 2023 MARCOMBO, S.L.

www.marcombo.com

Il·lustradors de coberta i infografia (pàg. 18-19): JoanMa Roig i Albert Aran

Traductora: Alexandra González

Corrector: F. Xavier Timoneda

Directora de producció: M.ª Rosa Castillo

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització dels seus titulars, tret de les excepcions previstes per la llei. Dirigeixi's a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d'aquesta obra

ISBN del libro en papel: 978-84-267-3639-0

ISBN del libro electrónico: 978-84-267-3642-0

Producció de l'ePub: booqlab

POSA UN BEATLE A LA TEVA EMPRESA

Roger Pastor

A la San

Quan vas arribar, tot va resultar obvi (i divertit).

A en Paul, en John, en George i en Ringo

TAULA DE CONTINGUTS

Part 0. Posa una banda al teu llibre

Sobre aquest llibre

Sobre l’any 2020

Sobre el meu jo del 2020 al 2022

Sobre la història dels Beatles

Sobre la primera lliçó: el més important

Part 1. Formar la banda

Ningú t’està esperant

Prototipant amb una caixa de te i un banjo

Cinc pors que et paralitzen

Construeix un equip millor que tu

Busca punts de vista diferents

El Monstre dels Quatre Caps

Envolta l’equip amb els millors

Visió i cor: fins a dalt de tot!

Part 2. Liderar la banda

El Mac del Foc i els encanteris de gel

Abans de xocar contra el far, canvia el rumb

Som un equip, aquí cantem tots

Ets amic dels teus socis?

Competeix de manera sana

Crea un ambient inclusiu

El desequilibri d’un equip

Pren-te un te com en Ringo

Part 3. Disciplinar la banda

Protegeix el teu temps i la teva energia

Practica, equivoca’t i continua practicant

Potencia les teves fortaleses: en Harrison i el sitar

Ningú baixarà al fang per tu

Make it happen (i que no decaigui)

Arriba l’èxit, doncs a continuar treballant

Busca dins teu com en Harrison

Part 4. Innovar amb la banda

Que els errors t’ajudin

Evoluciona i revoluciona

No facis res

Deixa’t dominar pel CAOS

Utilitza la tecnologia de maneres inesperades

I si deixes de ser tu? Converteix-te en el Sgt. Pepper

No llegeixis la premsa, però llegeix la premsa

Situa’t «dins de la zona»

Simplifica i puja al terrat

Roba com un artista

Busca les sensacions com en Lennon

Part 5. Gestionar la banda

Una banda amb valors

Enderroca l’statu quo

Riure és l’única sortida

Planifica i executa (encara que vagi malament)

Resisteix al NO, com els Beatles o la Rosalia

Pren decisions arriscades

El nou petroli és l’atenció

Busca la precisió com en McCartney

The End

Epíleg

Agraïments

Bibliografia

«Els nens dels 2000 seguiran escoltant The Beatles»

Brian Epstein, 1964

(mànager del grup, considerat com «el cinquè Beatle»)

Part 0

Posa una banda al teu llibre

Sobre aquest llibre

La gran qüestió de tot aquest embolic és:

Per què persones d’arreu del món, que no havien nascut quan els Beatles encara tocaven, continuen escoltant-los, gaudint-ne i volent saber-ne més?

El que passa amb aquest grup és ben curiós. No passa amb cap altre. Els Beatles atrapen diferents generacions i cultures com ningú més ho ha fet al món.

La música és increïblement bona però, sens dubte, hi ha alguna cosa més… I és ben contagiosa…

Segurament es tracta de l'alegria que transmeten les seves cançons i tot allò que pots veure i trobar sobre ells. És una alegria contagiosa. Et connecta amb ells i amb una manera de viure.

Suposo que és el que em va passar a mi el dia que els meus pares van prémer el play i va sonar PLEASE PLEASE ME. Tornàvem de dinar fora un diumenge qualsevol i érem al cotxe.

Em va explotar el cap. Res no tornaria a ser com abans.

«És la nostra música clàssica», van dir els meus pares. No tenien ni idea del que acabaven de fer.

Els últims trenta anys, els Beatles i la seva història han estat per a mi una referència creativa, musical i de comportament, tal com els passa a milions de persones. És curiós pensar que, quan jo els vaig descobrir, amb nou o deu anys, els Beatles ja en feia més de vint-i-cinc que eren fora del mapa, i que tot i així hagin tingut l'impacte que han tingut en la meva vida.

El més increïble és que, com més busco, més joves trobo que són seguidors acèrrims del grup. Com si encara estiguessin tocant.

Per tant, no et sentis estrany si et trobes llegint aquest llibre i has nascut després de l'any 2000. La força d'atracció dels Beatles és tan gran que es pot gaudir de la seva música i treure moltes lliçons de valor encara que el teu dia a dia estigui envoltat de trap i reggaeton.

La seva història m'ha reforçat en valors i comportament, i m'ha servit de guia moltes vegades durant la meva adolescència. També van ser la meva porta d'entrada a conèixer la cultura índia i l'espiritualitat oriental. A nivell personal sempre m'han acompanyat.

Més endavant, vaig començar a treure’n moltes lliçons d'innovació i creativitat per als meus projectes empresarials. I aquí apareix aquest llibre. Tot i que deixa'm puntualitzar una cosa.

Si ets fan dels Beatles…

… saps que s’han escrit milers de llibres sobre la seva història, però aquest és diferent. No vull ser l’enèsim biògraf del grup, ni explicar anècdotes o fets de manera exacta. Tampoc no vull publicar cap curiositat inèdita. El llibre no va d’això.

He tingut la sort de llegir, escoltar i veure moltes coses sobre els Beatles. Qualsevol dada exacta o història extensa la trobaràs en algun dels molts llibres als quals faig referència en la bibliografia. N’hi ha molts d’apassionants i extraordinàriament exactes. Però no és la meva intenció.

En aquest llibre, mesclo la seva increïble història amb la meva altra gran passió: el món de l'empresa.

La història i l’obra dels Beatles em serveixen com a punt de partida per explicar alguns dels fonaments de la creació i la gestió d'empreses. Amb els seus encerts i errors, en John, en Paul, en George i en Ringo ens ofereixen una gran quantitat de lliçons que podem aplicar al món empresarial.

Els Beatles, a banda d'un excel·lent grup de rock, van ser un equip d'alt rendiment, i en podem aprendre sobre metodologia, innovació, orientació als objectius i lideratge.

Si ets fan dels llibres d’empresa…

… aquest tampoc pretén ser un llibre de referència amb nous mètodes per emprendre o liderar. No he inventat cap mètode definitiu de cap mena. He tingut una carrera molt relacionada amb la creació i gestió d'empreses i he passat per moltes experiències1 en aquest sentit.

És de la unió poc convencional d'aquests dos mons (música i management) d'on surt aquest llibre.

A mesura que avanci el llibre trobaràs un munt d'exemples que et serviran per inspirar-te. Exemples per superar l’estancament que estiguis passant en el teu projecte o amb el teu equip. Exemples que t'animaran a fer el pas següent, com si estiguessis pensant en el llançament del teu proper disc.

Hi apareixen descrites moltíssimes situacions que podem treure de la seva trajectòria, i moltes d’aquestes jo també me les he trobat pel camí.

Està pensat per divertir-te…

… i perquè trobis punts de vista nous respecte del teu treball. He redactat el llibre de manera que el puguis obrir per qualsevol capítol i trobar-hi una història que t'agradi i que et faci pensar en un angle que encara no hagis vist.

Per això hi trobaràs un munt d'històries i anècdotes. D’ells quatre i d'alguns personatges més.

He d'advertir-te que algunes de les històries són recreacions per donar-li ritme a la lectura. Òbviament, alguns diàlegs no són literals, així que, si ets molt purista, quedes avisat.

En tot cas, espero que et resulti divertit i que t'inspiri.

Uns quants aclariments:

•      El nom correcte del grup és The Beatles, però per agilitar la lectura (i perquè resulta obvi) he optat per utilitzar «els Beatles» en el text. Sense el The.

•      En aquest sentit, la manera correcta de referir-se a en Paul i a en Ringo és sir Paul McCartney i sir Ringo Starr, ja que tots dos van ser condecorats com a cavallers de l’Imperi Britànic. De la mateixa manera, per agilitar la lectura, em refereixo a ells de diverses maneres, però gairebé mai amb el sir al davant.

•      Al llarg de tot el llibre he tingut molta cura amb les referències als discos i a les cançons perquè puguis fer un viatge de descobriment de la seva música. A causa d’aquest fet, tots els noms estan destacats en VERSALETA. Les obres i els noms d’altres artistes hi apareixen segons el que dicta la normativa.

•      El meu germà, l’Uri, em va suggerir que, per ajudar el lector no iniciat, resultaria útil afegir-hi el minut i el segon exactes en els quals passen les coses a les cançons. Per tant, quan toqui, trobaràs el minut exacte perquè puguis anar a cercar cada referència.

•      Si vols contactar amb mi per passar-me feedback, pots fer-ho directament des de qualsevol adreça electrònica que rebis o des de la meva pàgina web. Serà un gust saludar-te.

•      El llibre disposa d’uns bonus exclusius. Cada cert temps, van canviant. Per esbrinar quins són, et convido a la meva llista de correu, des de la qual explicaré tots aquests extres. Al QR següent ho tens tot.

ESCANEJA AQUEST QR PER ACCEDIR ALS BONUS

____________

1. T’ho explico en el capítol «Sobre el meu jo del 2020 al 2022».

Sobre l’any 2020

Avui és 18 de desembre de 2020 i, mentre escric aquestes línies i continuo completant els capítols del llibre que tens a les mans, hi ha una novetat musical destacada.

Sir Paul McCartney publica avui el disc McCartney III, cinquanta anys després que els Beatles se separessin. L'últim disc (de moment) d'una carrera de gairebé seixanta anys plens d'èxits i lliçons per a la vida.

Escric aquestes línies perquè, precisament llançant aquest àlbum, en Paul ens deixa una altra lliçó d'actitud davant la vida als gairebé vuitanta anys.

I ho fa donant exemple.

L'any 2020 serà recordat per ser l'any de la pandèmia del covid-19, en el qual tothom va romandre confinat a casa durant mesos. El que en anglès s’anomena el lockdown (el confinament).

Durant tots aquests mesos hem tingut l’oportunitat d'escoltar moltes històries desafortunades sobre persones que han passat el virus o que els ha afectat de manera terrible. Però també hem pogut veure com ha reaccionat la immensa majoria de gent que no l’ha passat.

Ha estat un temps de vaques magres, en què ha faltat alegria. El cessament de l'activitat social va fer que molts artistes haguessin de cancel·lar gires, suspendre espectacles i canviar els seus plans creatius. Potser hem après a valorar com d’importants són per a tots nosaltres l'art i l'activitat cultural. Hem trobat a faltar el teatre, el cinema i els concerts com mai abans.

També hem escoltat molts cops que el confinament ha estat devastador creativament, que han estat moments introspectius i poc productius. Que no han estat temps de començar projectes ni d'il·lusionar-se amb coses noves.

Molts artistes i músics s'han vist atrapats a casa, sense gires ni exhibicions, i s'han sentit fora de lloc. Els hem vist baixos de moral i poc creatius, amb aquella sensació de tristesa i de ganes que passi tot que s'ha filtrat en tots els estrats de la societat.

I enmig d'aquest clima devastador apareix una altra vegada Paul McCartney, un dels dos Beatles que ens queden, amb una lliçó de vida per a tothom. Ha convertit el lockdown en un rockdown, i ha aprofitat el temps de recolliment per compondre, gravar i produir un àlbum ell tot solet.

Una tasca titànica es miri per on es miri i a l'abast de poques ments. No tan sols ha compost totes les cançons, sinó que ha tocat tots els instruments del disc i ha mesclat el resultat final. En un moment en què tanta i tanta gent ha acollit una actitud de queixa i de tristesa, ell ha aprofitat per fer coses noves i donar una empenta d'optimisme, creativitat i energia.

Una lliçó per a tothom que s’hagi sentit bloquejat i amb actitud negativa.

«La vida no és el que et passa, és com reacciones al que et passa.»

Roger Pastor, 18-12-2020, a Bali

Sobre el meu jo del 2020 al 2022

No tinc l’hàbit de recomanar llocs a la xarxa on es parli del «JO», però això és un llibre i ja toca oferir una mica de context. Aquest és l’únic capítol en el qual parlo del «JO», però potser t’ajudarà a veure de quina manera et puc ajudar. Si és que puc.

Jo al 2020

A l’estiu del 2020, enmig de la tempesta del covid-19, vaig deixar la meva feina.

Fins al dia d’avui, han passat un munt de coses. Tot i que de vegades sembla que res no canvia.

Han estat dos anys i escaig en els quals he viscut un període de transició personal i professional ple d’incertesa. I faig servir aquesta paraula perquè és una de les coses amb les quals pitjor convivim les persones.

Quanta més incertesa, més estrès, nervis i crisis. Així funciona. Particularment, si surts d’una multinacional.

Tenia una bona feina a la consultora Deloitte. Estava involucrat en projectes literalment enormes i tenia un bon sou. Tot semblava venir rodat, però no era el meu lloc i vaig decidir buscar una cosa millor per a mi.

Vaig estar-hi gairebé tres anys i, en realitat, és una feina que no vaig buscar. Mai no em vaig imaginar que la vida em portaria a treballar en una Big Four de la consultoria, però així va ser. El temps que hi vaig passar, vaig aprendre molt. Grans pressupostos, grans equips i grans lliçons.

Tot va passar arran de vendre la nostra startup tecnològica Pangea Reality. La vam fer créixer a base d’innovar i crear productes de Realitat Augmentada i de Realitat Virtual. Veritablement, fèiem productes que són espectaculars fins i tot a dia d’avui. I el 2011 t’asseguro que ningú no parlava del Metavers ni de res semblant.

Vam començar com quatre entusiastes treballant en un antic local de la meva família i vam anar aprenent del negoci sobre la marxa. Vam treballar de valent i ens va anar molt bé. L’any 2018 vam vendre l’empresa a Deloitte.

Tancant el cercle.

Jo, viatjant durant el covid

Així que, l'estiu del 2020, vaig deixar la companyia i ens vam proposar de viatjar una mica. La meva dona i jo buscàvem un parèntesi professional. El problema era que estàvem enmig d'una pandèmia mundial que ens va tancar totes les portes dels llocs on volíem anar.

Teníem grans plans per viatjar, però la vida de vegades és així, i per molt que vulguis no pots controlar-ho tot. No es podia viatjar enlloc, els països no expedien visats i tothom estava mig confinat.

Així que vam deixar de lamentar-nos pel que NO podíem fer i vam centrar-nos en el que SÍ que podíem. Vam llogar una autocaravana i vam recórrer per carretera més de 10.000 quilòmetres pels Balcans.

Vam recórrer catorze països, visitant paratges increïbles literalment sols.

Però l’aventura no es va acabar aquí. Després de la caravana, els nostres plans passaven per anar a visitar el meu germà a Mèxic, que semblava el país més obert de tots. Però el mateix dia que començàvem la tornada des de Grècia, vam trobar per casualitat el pòdcast d’en Pau Ninja.

I vam al·lucinar amb el que hi vam escoltar.

En Pau entrevistava un emprenedor que tenia un projecte immobiliari a Indonèsia i explicava pas a pas com aconseguir un visat per entrar al país. Així que, sense pensar-nos-ho gaire, vam variar de rumb 15.000 quilòmetres. Deu dies després aterràvem a l'aeroport de Bali. Era la tardor del 2020 i ens vam passar els mesos següents recorrent una Bali buida de turistes. Si d'alguna cosa estic segur a la vida, és que mai tornarem a veure l'illa de la mateixa manera.

D'aquest viatge, podem extreure’n moltes lliçons. La més important és que sovint a la vida fer plans no serveix de gaire. Per molt que vulguis una cosa, la vida no sempre te la dona. Vam aprendre a fluir i el camí ens va portar a conèixer llocs i persones que mai no ens haguéssim imaginat. Revisant-ho, els plans que la vida ens va anar portant van ser molt millors que els que haguéssim pogut dissenyar.

Des d’aleshores, sempre fem l’esforç de deixar-nos portar quan les coses no surten tal com volem. Sabem que al darrere ve alguna cosa millor del que podem imaginar.

Ni en somnis ens podríem haver pensat que, durant el període de semiconfinament de finals del 2020, visitaríem quinze països. El 2020, l’any de la pandèmia, va ser l’any que més vam viatjar de les nostres vides.

Jo, reinventant-me

Durant el viatge vaig llegir i escriure com mai abans ho havia fet, tractant d’esbrinar quin seria el proper pas. Crear nous projectes i posar negocis en marxa és en el meu ADN. Així que em vaig fer la pregunta següent:

Què és el que he d’aprendre per poder començar nous projectes i vendre’ls a través d’internet?

I em vaig centrar en aquestes quatre coses:

Aprendre a escriure. Hi ha una veritat absoluta: no ens agrada llegir els textos que ens han ensenyat a escriure. Al col·legi i la universitat aprenem a escriure d'una manera acadèmica, però preferim llegir textos més… diguem-ne… entretinguts. Textos en els quals es pugui identificar una veu i, sobretot, que no siguin avorrits. Allò que es diu estil conversacional.

Aprendre a escriure d'aquesta manera ha canviat la meva forma d’entendre els negocis. No hi ha res de més important que aprendre a comunicar bé el que vols comunicar. Per aconseguir el que vulguis aconseguir, és clar.

Aprendre a persuadir. O a vendre bé, que és el mateix. Hi ha una altra veritat absoluta: a poca gent li agrada vendre. Per algun motiu és una habilitat demonitzada que sembla impura. Potser és culpa dels venedors d'enciclopèdies, però t’asseguro que aquesta habilitat marca la diferència en la vida de qualsevol persona.

Del que es tracta és de no semblar un venedor d'enciclopèdies o de no escriure com si fossis un fullet de supermercat. Així que em vaig centrar a aprendre les claus de la persuasió. A analitzar bé les necessitats, els punts de dolor i les aspiracions dels clients per activar les palanques adequades. El 95% dels negocis ho fan malament. Aprèn a fer-ho bé i tindràs una autopista buida al davant.

Posar-me al dia sobre els models de negoci on-line. El món on-line ha canviat força, particularment després de la pandèmia. O bé, dit d’una altra manera, s’han accelerat processos que ja estaven presents (d’acord). Però conèixer bé les estructures dels negocis on-line que funcionen millor ha estat un altre àmbit clau del meu estudi. A Pangea Reality ja fèiem moltes coses bé i per això vam tenir molt bons resultats, però el món canvia molt ràpidament i conèixer a fons el que funciona avui dia et dona avantatge. Fa que tot vagi més ràpid.

No perdre la pista a la tecnologia. El tren de la tecnologia no deixa mai de passar, però estarem d'acord que últimament la cosa s’ha accelerat. Per a mi, estar al dia del que passa és una obligació. Una obligació que em manté alerta sobre noves oportunitats de negoci per a mi i els meus clients.

Que què estic mirant? Doncs blockchain i criptomonedes, Intel·ligència Artificial, Realitat Augmentada i Realitat Virtual, naturalment. Els primers negocis que utilitzin alguna d'aquestes tecnologies per solucionar problemes específics es faran d'or. O més ben dit, JA s'estan fent d'or.

Actualment ajudo empreses i startups a fer créixer el seu negoci. Ja sigui ajudant-los a comunicar i vendre millor, o bé ajudant-los a aplicar tecnologia. I tot això ho faig amb formacions, conferències i consultories. Pots veure més sobre la meva feina a www.rogerpastor.com.

Finalment, jo i el llibre «Posa un Beatle a la teva empresa»

Bé, doncs la creació d’aquest llibre i els Beatles m’han acompanyat durant tot aquest procés que t’explico. Han estat dos anys de descobrir, d’investigar i de conèixer-me.

Comencen i acaben moltes coses amb la publicació de «Posa un Beatle a la teva empresa». Estic molt agraït d’haver tingut la oportunitat de fer-ho i d’haver assumit tots els riscos i costos que comporta. I especialment, de tenir aquesta edició en català.

D’alguna manera sempre he sabut…

…que aquest llibre seria escrit, i ara ha estat el moment.

Les pàgines s'han anat omplint de tota l'experiència acumulada durant els més de vint projectes com a emprenedor, el meu inesperat pas com a directiu de multinacional i la meva participació en algunes bandes de rock&roll.

Estic convençut que d'aquest llibre n’extrauràs bones idees per al teu projecte i que, pel camí, aprendràs alguna cosa del grup més important de tots els temps. Potser al final seràs un altre fan incondicional dels Beatles.

Espero que puguis aplicar molts conceptes al teu negoci i que gaudeixis de la lectura tant com jo ho he gaudit de l’escriptura.

Som-hi!

Sobre la història dels Beatles

1962-1970

A les pàgines del llibre apareixen molts esments a moments concrets de la seva carrera.

He preparat aquesta infografia perquè puguis veure les diverses fases per les quals van passar i consultar el moment en què va succeir cada cosa.

Hi trobaràs tots els discos en ordre i altres efemèrides com, per exemple, quan John va conèixer Yoko, quan va ser el Concert del Terrat o quan va morir el seu mànager.

Sobre la primera lliçó: el més important

«Els tres primers segons de COME TOGETHER tenen més música que moltes discografies senceres d'altres grups».

No recordo a qui vaig sentir dir això, però és la idea fonamental sobre la qual es construeix tot.

La primera cosa que has d'entendre d'aquest llibre és que els Beatles eren una gran banda. És a dir, que, malgrat tot el que els envoltava, el seu producte era excel·lent. I aquesta és la primera cosa en la qual t’hauries de centrar.

Fes que el teu producte sigui impressionant.

No hi ha llibre, curs o mentor que et pugui ajudar a comunicar, vendre o fer créixer un producte que no interessa al mercat. Per tant, centra't a treballar-ne en un que sigui bo, que realment ajudi i sigui útil.

La matèria primera amb la qual treballaven els Beatles (les seves cançons), la manera com les tocaven (el seu talent) i com les produïen (la seva creativitat) eren d'un nivell excels, i això està per damunt de tota la resta.

Aquest llibre parla de com formar equips, de tècniques creatives, de comunicació, d'innovació, d'inspiració i de valors, entre moltes altres coses. Però el principi de tot és tenir un producte bo que connecti amb una necessitat de mercat.

Els Beatles, per damunt de tot, van ser una molt bona banda. No és casualitat que avui dia encara s'escoltin tant. Tenien molt de talent.

Per descomptat que el talent per si sol no és suficient, hi ha i hi havia molts altres grups amb un nivell semblant al seu. En aquestes pàgines veurem quins són els elements que els van ajudar a destacar per sobre d'aquests i arribar al cim. Però, malgrat les estratègies de màrqueting, els plans de comptes, la gestió del canvi i la bona voluntat que hi posis, no t’oblidis que has de fer-ho tan bé com sigui possible.

És el motor de tot el que ve després.

És el motor de tot el que els va succeir a ells.

Fes que sigui el teu motor.

Part 1

Formar la banda

Ningú t’està esperant

«És perillós, Frodo, creuar la porta. Plantes un peu al camí,i si no tens cura dels passos, mai saps on pots acabar»

Bilbo Saquet

El context en què els quatre Beatles van sorgir era molt complicat:

•      Baixa formació, tant musical com general.

•      Venien d’una ciutat molt petita de la perifèria anglesa.

•      El país s’estava recuperant de la Segona Guerra Mundial.

•      Van començar de zero en absolutament tot.

Ho ressalto una altre cop perquè avui dia no parem de posar-nos excuses per explicar els motius pels quals nosaltres no estem capacitats.

Ningú estava esperant els Beatles. I ningú t'espera a tu.

Hi ha una idea romàntica sobre el que és la carrera d'un emprenedor i un empresari d'èxit, però permet-me que te la trenqui.

Un equip amb una idea. Tots disposats a canviar el món. Persones que saben que triomfaran amb el producte estrella que tenen entre mans. El que tenen és tan bo, que l’èxit és inevitable. Només és qüestió d’esperar que arribi.

Un cop han triomfat, en retrospectiva sembla que les coses van passar soles. Que era obvi que triomfarien, que quan van llançar el seu primer producte la gent se'ls va tirar a sobre per comprar-lo…, però…

…sento dir-te que mai no és així. I que té ben poc de romàntic.

La carrera dels Beatles va començar com la de molts emprenedors:

•      Ningú els esperava.

•      Ningú feia el que ells van acabar fent.

•      Ningú volia el que ells feien i imaginaven.

•      Les seves condicions inicials no podien ser pitjors.

També els va semblar que arribaven una mica tard, que tothom ja estava fent la música que ells volien fer, en aquell moment l’skiffle2.

És quan grates una mica en el passat del grup, o de qualsevol emprenedor d’èxit, que veus la quantitat d'hores, fracassos i esforços que hi van posar.

La incertesa que envolta un grup que vol triomfar en la música no és gaire diferent de la d'un grup d'emprenedors que vol triomfar en els negocis. De fet, és la mateixa.

Encara que confiïs en tu mateix i en el teu equip, encara que creguis que tens molt a oferir al món i encara que el teu producte sigui increïble, en cada pas que fas, la incertesa t'envolta per totes bandes.

Al principi has de formar un equip per anar assolint totes les fites que et proposes, però t’apareixen mil i un dubtes sobre com fer-ho.

Triar les persones adequades no és un tema menor en les primeres passes d'un projecte. Molts no acaben arribant a res precisament perquè no tenen l'equip treballant en la direcció adequada. Incertesa.

També t'assaltaran mil dubtes sobre si tens les capacitats o la formació per tirar-ho endevant. Benvingut síndrome de l'impostor, benvinguda incertesa.

Tampoc no saps si trobaràs persones disposades a comprar la teva feina, ni saps si és el millor moment, o si vas en la direcció correcta. Quantes empreses han tancat per culpa de ser massa avançades al seu temps? Si t’hi fixes, passa el mateix amb la música. Les cançons que són èxits avui dia no ho haurien sigut fa deu anys. Incertesa.

I què passa amb la idea que dona vida al projecte quan l'exposes al públic? Sovint s'apaga.

No sempre és fàcil mantenir l'ànima del projecte amb vida i molta gent la intentarà apagar (volent o sense voler, aquest ja és un altre tema). En tots els inicis t'assaltaran els dubtes, tremolaràs i tindràs moments de pocs ànims. És normal, és així. Però suma-li més incertesa.

Vist així, sembla mentida que algú estigui disposat a començar projectes o a emprendre!

No obstant això, saps tan bé com jo que hi ha alguna cosa en el procés de creació difícil d'explicar, però que et fa bullir la sang. Per als exploradors, la promesa d'un món nou els va fer llançar-se a la mar i suposo que, si estàs llegint aquest llibre, et ressonarà el que dic. Des del confort mai no s'ha construït res d’extraordinari.

Els Beatles van superar totes aquestes barreres i ens van deixar algunes lliçons que podem aplicar com a emprenedors i empresaris.

Més enllà de si la seva música t'agrada o no, la seva carrera és digna d'estudi.

Primerament, farem un cop d’ull a com van formar el grup i les decisions que, de manera conscient o inconscient, van prendre.

Estic segur que, d’entrada, no tens ni idea de què tenen a veure amb tot això una caixa de te i un didal...

____________

2. Un estil musical pre- Rock&Roll. T’ho explico millor en el capítol següent.

Prototipant amb una caixa de te i un banjo

«Un viatge d’un miler de milles comença amb un sol pas»

Benjamin Franklin

Ja feia una estona que el concert havia començat.

Amb els ulls tancats, en John Lennon assaboria el moment al centre de l'escenari. Sabia que era el centre de totes les mirades i que sortiria en tots els diaris l’endemà.

El públic, que superava les desenes de milers, l'aclamava i corejava el seu nom. Tothom cantava les seves cançons, que ja eren himnes generacionals. Era un autèntic rockstar, el que sempre havia volgut, i pel qual tant havia lluitat.

A poc poc, va obrir els ulls i va veure els seus companys de grup equipats amb… Un moment… Una post de rentar, uns didals i una caixa de te?

Buff! El somni hauria d'esperar. Als seus quinze anys, en John ho visualitzava amb força, però encara era a la fase de prototipat del seu projecte.

La primera versió dels Beatles la va muntar en John amb els seus col·legues de l’institut. Es deien The Quarrymen i tocaven alguna cosa que no s'assemblava gaire (o gens) al que farien poc després.

Com et pots imaginar, encara no tenien guitarres caríssimes, ni grans cançons, ni tampoc una gran posada en escena. Per descomptat, tampoc tenien un gran públic. Sembla evident, si ens imaginem una banda d'adolescents a l'escenari, però quan ho extrapolem al nostre propi projecte no és tan fàcil.

Quan engeguem un projecte no som capaços de tenir perspectiva. Sovint exigim des de l'inici el millor material, la millor imatge, la millor versió del nostre producte… i els millors clients, és clar. I si no està cada cosa al seu lloc, «és que així no es pot treballar…».

Però això no funciona així, ni en la música ni en les empreses. Ni en la vida.

Per a bé o per a mal, aquest «és que així no es pot treballar» aparta del camí tota la gent que no està decidida a arribar fins al final. Tota la gent que es queda en la queixa i el conformisme. La que es queda aturada, vaja.

Les frases que comencen amb «és que…» són bones delatores d'addictes a l’scroll infinit de sofà i manta.

Si estàs llegint aquest llibre és molt probable que no pertanyis a aquest grup, o que pugui donar-te motius suficients per abandonar l'emprenedoria de saló i la revolució des de Twitter.

En John va muntar un grup de skiffle, un estil de música que sovint es definia com «el Rock&Roll sense electricitat», que es tocava amb una guitarra acústica o un banjo3 i amb instruments fabricats de forma casolana. I quan dic casolana vull dir posar alguns estris domèstics al servei de la creativitat. Com un baix d’una sola corda fet amb una caixa de te i una escombra com a mànec (els tea chest bass). O pintes per als cabells amb un paper de seda com si fossin instruments de metall, creats per tocar-los amb una agulla. O percussió amb posts de rentar tocades amb didals.

Poc glamur però molta actitud.

Perquè te’n facis una idea, després de l'esclat de l’skiffle la venda de guitarres a la Gran Bretanya va passar de 5.000 a 250.000 en tres anys. De fet, aquest estil no va significar només el primer prototip dels Beatles, sinó que va ser l'inici de l'explosió de tota la música popular moderna que s'estava forjant en els anys 50.

Creu-me quan et dic que, malgrat que tot el que hi ha abans de la Billie Eilish no et sembli modern, aquest és l'inici de veritat.

La incorporació de la guitarra a la música britànica va ser una ruptura total amb el passat. Pensa que abans pràcticament cap músic sabia tocar la guitarra i les generacions anteriors no l’havien sentida gaire.

Així que quan t'imaginis el gran John Lennon, el mite, l'ídol, tocant IMAGINE al Madison Square Garden de Nova York davant de 60.000 persones, recorda que tot va començar amb una galleda i una post de rentar.

Prototipat i validació

De la mateixa manera que Facebook va començar sent una pàgina biogràfica sense gaires pretensions per als alumnes de Harvard, els Beatles també van tenir la seva fase de prototipat. I tu hauries de fer el mateix.

El teu servei o producte no pot ser d'entrada el que t’imagines quan penses en gran. Necessites, sí o sí, fabricar un prototip que et costi el mínim possible i que t’ajudi a passar per una etapa de validació per tal de valorar si la gent està interessada en el que estàs fent.

Al llarg de la meva carrera m'he creuat amb desenes d'emprenedors i pseudoemprenedors amb una idea enorme, claríssima, i plena de funcionalitats al seu cap. Normalment, la part complicada no és somiar amb una empresa que domina el món i és cap de sector. El que costa és aïllar-te de les distraccions i entendre el valor que realment aportes.

El mànager dels Beatles, Brian Epstein, els va conèixer per l’enrenou que estaven causant a Liverpool, amb una bona base de fans que creixia setmana rere setmana gràcies a les seves actuacions al The Cavern. La seva imatge era «força descurada» i la seva actitud encara havia de «polir-se molt».

És un clar eufemisme; encara que se’n parli poc, d'això, sembla que en els seus concerts no hi faltaven mai els llançaments d'objectes i les bones baralles.

Però el que va veure en Brian no era el producte final, sinó la seva versió beta. Un prototip en fase de validació.

El productor George Martin es va fixar en els nois en una audició en la qual aquests no s’assemblaven gens a la imatge que tothom tenim al cap avui dia. Van arribar als estudis d’Abbey Road amb el material destrossat (l'amplificador d’en John s'havia de prémer amb una corda perquè deixés de fer sorolls estranys) i sense cap coneixement de com gravar a l'estudi. Un prototip que encara requeria molta feina i pendent de validar-se al mercat amb algun llançament discogràfic.

Ells s'havien validat damunt l'escenari gràcies al gran èxit dels seus xous en directe. Els joves Beatles tocaven d'una forma sensacional i enèrgica que col·lapsava els voltants de la sala The Cavern. La gent feia cua per veure'ls dia rere dia.

Això és la validació, assegurar-te que hi ha gent que compra el teu producte.

Per a la seva validació en les llistes d'èxits hi havia un altre punt que marcava la diferència: també escrivien les seves pròpies cançons. I, en aquell moment, això era tremendament excepcional. Les bandes de pop i rock&roll del moment es limitaven a interpretar versions. Poques es postulaven de manera tan clara per escriure els seus propis temes. I menys encara temes tan bons.

La validació no es va fer esperar amb el seu primer número u, la cançó PLEASE PLEASE ME, i la resta ja és història.

Totes les empreses haurien de passar per una fase de prototipat i validació. Això implica crear el Producte Mínim Viable (MVP), presentar-lo al mercat i aconseguir les primeres vendes. Sovint, obviar aquest pas i continuar treballant en la millor versió del producte (segons tu) és una manera d'amagar-se. És normal, però no afrontar la por de vendre i exposar-te al públic et pot comportar molts problemes de futur.

Aquestes inseguretats t'empenyen directament a cometre alguns dels errors més comuns quan estàs començant un projecte (o a punt de fer-ho). Totes aquestes pors et paralitzen:

•      No estem preparats per vendre.

•      No ens arriben els clients que desitgem.

•      No tenim la imatge que volem.

•      No ens diferenciem en res.

•      No és el moment.

Vegem com evitar-los i com ho va fer la banda per tirar endavant.

____________

3. Un banjo és un instrument de quatre cordes amb un cos rodó. És una mica més simple que la guitarra.

Cinc pors que et paralitzen

«La por no evita la mort. La por evita la vida»

Naguib Mahfuz

1. No estem preparats per vendre

Una empresa se sosté pels diners que és capaç de generar a través dels seus clients. Aigua i set. Definir bé el «per què» i el «com» és molt important, però sense clients i sense vendes no hi ha empresa.

Cal sortir a vendre.

Tenir una idea està bé i crear un prototip és genial, però si no et compra ningú, no estàs remant en la direcció correcta.

Cal sortir a vendre.

Quedar-se en la capa de divulgació (explicar, explicar, explicar), però no passar a l'atac, no et permet avançar. A tothom l’entusiasma la teva idea mentre és gratis i no els costa res.

T'animaran i et diran que el teu futur és brillant, com qui va a visitar un nadó acabat de néixer i assegura als pares que el seu nadó és «molt guapo». Però no te’l compraran.

Cal sortir a vendre.

No pots esperar a validar el teu producte.

Explica el que fas, explica’n el preu i prova de vendre fins i tot abans que el tinguis.

No t'amaguis. Surt a vendre. És una gran barrera que paralitza moltíssima gent.

En els seus inicis, els Beatles no van deixar de picar portes. Era qüestió d’actitud: festes d'aniversaris, bars locals, banquets…, tot valia per tal de validar que hi havia gent que comprava el seu producte. Si tens aigua, busca la gent amb set.

2. No ens arriben els clients que desitgem