Abordatge integral de prevenció de la conducta suïcida i autolesiva E-Book

Luis Fernando López Martínez

• Herausgeber: Sentir Editorial
• Kategorie: Geisteswissenschaft
• Sprache: Spanisch

Seitenzahl: 202

Veröffentlichungsjahr: 2024

Beschreibung

El suïcidi és considerat un dels majors problemes de salut pública de la societat moderna, tant d'atenció social i sanitària com educativa, que requereix una mirada integral i estratègies d'actuació essencials per a la seva prevenció, detecció precoç, intervenció i postvenció. El suïcidi és considerat un dels majors problemes de salut pública de la societat moderna, tant d'atenció social i sanitària com educativa, que requereix una mirada integral i estratègies d'actuació essencials per a la seva prevenció, detecció precoç, intervenció i postvenció. Al llarg dels capítols s'aborda la necessària prevenció del suïcidi des de diferents mirades i enfocaments, i s'aporten recursos d'ajuda a aquelles persones que han de vetllar i acompanyar a altres persones que senten i fan del dolor la peça central de la seva existència. Saber acompanyar, sostenir i protegir la resta en les seves ombres és vital per a avançar com a societat. Sens dubte, aquest llibre esdevé una eina imprescindible adreçada a professionals del món de la salut, docents, famílies i interessats en un compendi actualitzat, on nodrir de respostes útils l'urgent i necessari abordatge de la conducta suïcida i autolesiva des del compromís educatiu, social i clínic que ha d'acompanyar la seva prevenció.

Leseprobe

Abordatge integral de prevenció de la conducta suïcida i autolesivaUna mirada educativa per a famílies i professionals

Primera edició: gener 2023

© 2023 Eva M. Carretero, Miguel Guerrero, Luis Fernando López, José Antonio Luengo, Pedro Martín-Barrajón, Olga Ramos i José Carlos Soto

Directora de col·lecció: Mercedes Bermejo

Directora de producció: M.ª Rosa Castillo

Traducció: Alba Roig

Maquetació: D. Márquez

Disseny de la coberta: ENEDENÚ DISSENY GRÀFIC

© 2023 Editorial Sentir és un segell editorial de Marcombo, SL

Gran Via de les Corts Catalanes, 594

08007 Barcelona

www.editorialsentir.cat

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Adreci’s a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogrà ics, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

ISBN del llibre en paper: 978-84-267-3550-8

ISBN del llibre electrònic: 978-84-267-3814-1

Producció de l’ePub: booqlab

ÍNDEX DE CONTINGUTS

Capítol 1. ADOLESCENTS I SALUT MENTAL

Eva M. Carretero i Luis Fernando López Martínez

1.1 Trastorns emocionals

1.1.1 Depressió

1.1.2 Ansietat

1.2 Trastorns de la conducta alimentària (TCA)

1.3 Trastorns de la conducta

1.4 Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)

Capítol 2. AUTOLESIÓ AMB INTENCIÓ I SENSE INTENCIÓ SUÏCIDA EN L’ADOLESCÈNCIA. SENYALS D’ALERTA

Eva M. Carretero

2.1 Què és l’autolesió?

2.2 Autolesió amb intenció suïcida

2.3 Autolesió sense intenció suïcida

2.3.1 Funcions de l’autolesió

2.3.2 Cicle de l’autolesió

2.4 Autolesió versus conducta suïcida

2.5 Factors de risc i factors de protecció

2.5.1 Factors de risc de suïcidi en els adolescents

2.5.2 Factors de risc d’autolesió

2.6 Senyals d’alerta d’autolesió i suïcidi

2.6.1 Senyals d’alerta d’autolesió

2.6.2 Senyals d’alerta de suïcidi

Capítol 3. INFLUÈNCIA DE LES XARXES SOCIALS I INTERNET EN L’AUTOLESIÓ I LA CONDUCTA SUÏCIDA

Luis Fernando López Martínez

3.1 Cap a una mirada digital en la prevenció de la conducta autolítica

3.2 Noves tecnologies, xarxes socials i Internet i salut mental

3.3 Adolescència, suïcidi i xarxes socials. Un desafiament 2.0

3.4 Entenent l’autolesió online i el cibersuïcidi. Com, per què i per a què?

Capítol 4. PREVENCIÓ DEL SUÏCIDI: EL PAPER DELS CENTRES EDUCATIUS

José Antonio Luengo Latorre

4.1 Aspectes introductoris. El dolor que neix: d’on venim, allò que som i sentim que som

4.1.1 Experiències adverses en la infància

4.1.2 Els determinants de la salut (i de la salut mental)

4.2 La responsabilitat compartida dels centres educatius: referències normatives

4.3 Alguns exemples de recursos d’interès i plans

4.3.1 Guia Live Life (OMS, 2021)

4.3.2Todos tenemos salud mental (Feafes, 2019)

4.3.3 Material orientatiu

4.3.4Amenazas de comportamiento suicida del alumnado y autolesiones: propuesta para la elaboración de planes de intervención, protección y acompañamiento del alumnado en situaciones de riesgo en centros educativos (Luengo, 2021b)

4.3.5 Altres recursos de caràcter general sobre la prevenció del suïcidi

Capítol 5. INTERVENCIÓ EN CRISIS I EMERGÈNCIES

Pedro Martín-Barrajón

5.1 Aspectes previs

5.2 Habilitats

5.3 Claus de detecció

5.4 Intervenció en crisis suïcides

5.5 Decàleg de prevenció

Capítol 6. XARXA DE RECURSOS SANITARIS PÚBLICS DAVANT LA CRISI SUÏCIDA EN LA POBLACIÓ INFANTOJUVENIL

Miguel Guerrero Díaz

6.1 «Papa, mama, no vull viure»

6.2 La conducta suïcida en la població infantil i juvenil: conceptes bàsics, mites i claus per a la seva comprensió

6.2.1 Conceptes bàsics i precisió terminològica

6.2.2 Menors i adolescents vulnerables o amb un major risc de conducta suïcida. Identificar és prevenir

6.3 Què podem fer com a pares, mares o cuidadors davant d’una situació de risc suïcida en el nostre fill/a?

6.4 La xarxa sanitària pública: responsabilitats del SNS. Nivells d’atenció sanitària, objectius i competències

6.4.1 Primer nivell assistencial: el paper de l’atenció primària

6.4.2 Atenció hospitalària: urgències hospitalàries i unitats hospitalàries pediàtriques

6.5 Dispositius de salut mental especialitzada

6.5.1 Dispositiu especialitzat en salut mental

6.5.2 Unitats de salut mental infantojuvenil

6.5.3 Unitats i/o programes psicoterapèutics específics

Capítol 7. TESTIMONIS EN PRIMERA PERSONA: UNA FAMÍLIA, DOLS DIFERENTS

José Carlos Soto Madrigal i Olga Ramos

Capítol 8. RECURSOS D’AJUDA I PREVENCIÓ

Capítol 9. REFERÈNCIES

INTRODUCCIÓ

Luis Fernando López Martínez

La conducta suïcida es considera un dels reptes més grans en matèria de salut pública; no només a Espanya, sinó a nivell mundial. És, en essència, un greu problema d’atenció social, sanitària i educativa que requereix una mirada integral, humanitzada, i estratègies d’actuació essencials per a la seva prevenció, detecció precoç, intervenció i postvenció.

El suïcidi és definit per la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS, 2021) com «l’acte deliberat de llevar-se la vida», un comportament que es refereix al fet de provocar-se la mort de manera voluntària i infligida a un mateix; una conducta que, segons les dades disponibles i aportades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per a l’any 2020, ha esdevingut la principal causa de mort no natural a Espanya en la població adulta i infantojuvenil. Tanmateix, a les morts per suïcidi (3941 persones a Espanya l’any 2020) hem d’afegir-hi aquells intents suïcides que, d’acord amb les estimacions de l’OMS, podrien arribar a 20 temptatives per cada suïcidi consumat; xifres que mostren, malgrat la infradatació en el registre de la conducta suïcida, els més de 80 000 intents de suïcidi que tenen lloc a Espanya i dels dos a quatre milions de persones que concebrien algun tipus d’ideació autolítica en algun moment del seu cicle vital.

La gravetat de la situació social, sanitària i comunitària en què ens ha situat la pandèmia global ocasionada per la COVID-19 no ha implicat una disminució de la taxa de suïcidis per a l’any 2020, segons la coherència d’una disminució esperada dels casos de decessos en altres fenòmens com els accidents de trànsit o els homicidis, ja que es preveia un descens de les taxes de morts, com a conseqüència de les polítiques de confinament social. No obstant això, a Espanya s’ha registrat la major xifra de suïcidis de la història fins ara, tot superant per primera vegada les 1000 morts per suïcidi en dones, així com també el registre dramàtic dels 14 suïcidis de menors de quinze anys, que dupliquen els notificats per l’INE l’any 2019, i l’augment d’un 20% en els suïcidis de majors de vuitanta anys.

A partir d’aquestes dades, en relació amb l’objectiu d’aquesta obra, i com a ciutadans que convivim en democràcia i societat, aportant aprenentatge i creixement en grups que construeixen i matisen la percepció experiencial de les nostres vivències, tenim la ferma responsabilitat de conèixer quins són l’origen i els motius pels quals les persones, al llarg del seu cicle vital, decideixen posar fi a les seves vides, influïts per una sèrie de factors biològics, psicològics i socials que desenvolupen i matisen les seves vivències personals (íntimes en cada persona), i que busquen en la mort i l’autolesió una sortida al dolor i sofriment que senten que no poden alleujar i/o superar. La mateixa naturalesa multifactorial i multidimensional del suïcidi ens situa en l’obligació de dotar de contingut, educació i visibilitat allò que s’ha mantingut ocult, silenciat i estigmatitzat en la nostra història recent; en definitiva, aportar llum a la foscor que ha envoltat la conducta suïcida al llarg de la història de la humanitat.

En aquest sentit, camí i desenvolupament que pretenem desxifrar en codis d’ajuda de prevenció, intervenció i postvenció del suïcidi, l’obra que tens a les teves mans aplega el coneixement més humanitzat, científic i actualitzat de la realitat que, com a societat, pretenem prevenir, atendre i protegir. Al llarg dels seus capítols, es tractarà la necessària prevenció del suïcidi des de mirades i perspectives diferents, aportant un abordatge integral al comportament suïcida des d’una atenció no només sanitària, sinó també social, educativa i divulgativa, i aportant recursos d’ajuda a aquelles persones, professionals i institucions que han d’acompanyar i vetllar per les persones que senten i fan del dolor la peça central de la seva existència, sense la percepció o la possibilitat de fugir o escapar de la seva experiència.

Aquestes línies i la divulgació de continguts essencials en el coneixement del suïcidi que es desenvolupen en aquesta publicació tenen com a objectiu central facilitar eines, recursos d’ajuda, atenció clínica, social i educativa que garanteixin un abordatge integral del fenomen suïcida, partint de la seva comprensió global en un pla d’acció que transcendeixi les fronteres d’allò clínic i sanitari, amb el focus dirigit cap a un abordatge integral i comunitari.

En resum, aquesta obra es proposa com una eina imprescindible adreçada a professionals del món de la salut, docents, famílies i interessats en la prevenció del suïcidi que busquin un compendi actualitzat, compromès, humà, científic i proper per entendre i comprendre la complexitat del suïcidi, cosa que permetrà conèixer i saber des d’on, per a què i com acompanyar, sostenir i protegir la nostra societat en les seves ombres, aportant esperança i llum sobre l’obscurantisme, el tabú i la desesperança de la conducta suïcida.

ADOLESCENTS I SALUT MENTAL

Eva M. Carretero i Luis Fernando López Martínez

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un de cada set joves d’entre deu i dinou anys pateix algun tipus de trastorn mental i, en molts dels casos, no reben l’atenció ni el tractament adequats, cosa que pot tenir importants conseqüències en la seva salut física i mental al llarg de la seva existència, i dificultar en gran mesura la possibilitat de portar una vida plena en el futur.

A més de les dificultats que comporta el fet de patir un trastorn mental, els adolescents que passen per aquesta situació són especialment vulnerables a patir algun tipus de discriminació, problemes d’exclusió social, estigmatització, etc., cosa que, a més d’augmentar el seu sofriment, dificulta en gran mesura la seva disposició a cercar i demanar ajuda1.

La depressió, l’ansietat i els trastorns del comportament són algunes de les principals causes de malaltia entre els adolescents.

L’adolescència és un període de la vida que transcorre entre la infància i l’edat adulta. És un moment difícil del desenvolupament, ja que constitueix una etapa marcada pels canvis a tots els nivells, tant físics com emocionals, cognitius i socials.

Tots aquests canvis aniran, a poc a poc, desenvolupant i refermant la personalitat i la identitat dels joves, no sense abans provocar en ells certes discrepàncies, ruptures i contradiccions amb els pensaments i els sentiments que tenien en la infància.

En aquesta etapa, els adolescents experimenten un ràpid canvi i creixement físic. Però, a més, experimenten canvis socials i de comportament, els quals inclouran la maduresa sexual, a més de certs canvis emocionals i socials, que els permetran desenvolupar la seva personalitat, la seva autoestima i la seva autoconsciència2.

Entre els canvis socials més importants que experimenten els joves en aquests moments es troben les modificacions en les seves relacions amb la família i els amics. En aquesta etapa prenen un relleu especial les relacions amb els iguals, tant d’amistat com l’inici dels primers sentiments i relacions amoroses. Els adolescents comencen a passar més temps amb els seus iguals, amb qui estableixen un fort vincle d’aferrament, i que es converteixen en la seva primera font de seguretat i suport emocional; amb ells comparteixen les emocions i els sentiments. Durant aquest període, els adolescents canvien en certa manera l’interès que durant la infància estava adreçat a agradar als seus pares, i ara dediquen els esforços a agradar i encaixar amb els seus iguals3,4.

El que passa és que aquesta important relació amb els seus amics no sempre és beneficiosa, sinó que, de vegades, pot resultar nociva o perjudicial.

Segons Steinberg i Morris (2001)5, la influència dels iguals:

• Pot resultar positiva o negativa en relació amb els assoliments acadèmics, els comportaments prosocials, el consum de substàncies o els comportaments delictius.

• Aquesta influència que exerceixen uns adolescents sobre els altres no és imposada, sinó basada en sentiments d’admiració i respecte envers les seves opinions.

• Els adolescents acostumen a assemblar-se als seus amics i al grup d’iguals amb qui es relacionen, no només per la influència que exerceixen els uns sobre els altres, sinó perquè tendeixen a envoltar-se d’amics que pensen i es comporten de la mateixa manera que ells.

• Aquesta predisposició per identificar-se amb el grup d’iguals i la importància que es dona als amics no és la mateixa al llarg de tota l’adolescència.

Alguns dels objectius psicosocials que cal assolir en l’adolescència són els relacionats amb l’adquisició de la independència familiar, la presa de consciència de la imatge corporal i acceptació del cos, l’augment de les relacions amb els amics i l’establiment de les primeres parelles, així com la formació de la pròpia identitat.

En la figura 1.1 podem observar els principals objectius psicosocials que cal assolir durant l’adolescència i les característiques principals de cadascun.

Figura 1.1. Objectius psicosocials durant l’adolescència. Modificada per Hidalgo i Ceñal (2014)6.

Tots els canvis esmentats, juntament amb la inestabilitat d’aquesta etapa, la intensitat de les emocions i la recerca de noves experiències i sensacions, units a la impulsivitat juvenil i la manca de recursos psicològics per fer front a la situació, poden provocar que, de vegades, els adolescents presentin certs trastorns emocionals o problemes del comportament, i poden afavorir l’aparició de determinades conductes, així com altres trastorns o comportaments perjudicials o problemàtics.

Els principals trastorns o comportaments problemàtics que poden aparèixer en l’adolescència s’enumeren a continuació7.

Trastorns emocionals

Els trastorns emocionals més habituals en la infància i l’adolescència són l’ansietat i la depressió; si bé és cert que, en gran part dels casos, no són diagnosticats ni tractats per un especialista, i se n'associen els símptomes a l’etapa evolutiva, tot esperant que passin aviat. Això, a més d’ocasionar un gran sofriment i malestar en els joves, dificulta el desenvolupament de la seva vida quotidiana i pot repercutir de forma negativa en la seva salut mental durant la vida adulta.

Trastorns de la conducta alimentària

Els trastorns de la conducta alimentària més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia.

L’interès en aquests trastorns ha augmentat molt en els darrers anys com a conseqüència, entre altres coses, de l’augment de casos i de la gravetat de les repercussions d’aquests comportaments en la salut.

Trastorns de la conducta o trastorns dissocials

Els trastorns de la conducta estan marcats per l’aparició de comportaments destructius, agressius i antisocials, que de vegades poden arribar a manifestar-se com a comportaments extrems i persistents.

Aquesta conducta causa un important malestar, tant a les escoles com a les famílies, així com en tots els àmbits de la societat.

Trastorns per dèficit d’atenció amb hiperactivitat

Les manifestacions d’aquest trastorn són les dificultats o dèficits d’atenció, els problemes d’activitat i la impulsivitat.

El dèficit d’atenció acostuma a manifestar-se en la manca d’atenció als detalls, en les dificultats d’organització i a l’hora de seguir instruccions, en la pèrdua o oblit habitual d’objectes, etc.

Pel que fa als problemes d’activitat, acostumen a provocar un baix rendiment acadèmic, una escassa autoestima i un deteriorament de la competència social. A més, provoquen, de vegades, la realització de certes conductes de risc motivades per la impulsivitat o per actuar abans de pensar en les conseqüències de l’acció.

1.1 TRASTORNS EMOCIONALS

La depressió i l’ansietat són dos dels trastorns més comuns en la infància i l’adolescència.

1.1.1 Depressió

Habitualment, associem la depressió amb una malaltia pròpia de l’edat adulta, tot i que la realitat és que la depressió constitueix un dels principals problemes de salut mental en els adolescents. Tanmateix, en gran part de les ocasions, no arriba a ser diagnosticada i, per tant, els adolescents que la pateixen no reben l’ajuda adequada per tal de superar aquesta situació, cosa que els pot arribar a provocar greus problemes de salut.

La depressió és un dels principals factors de risc de suïcidi.

Les principals característiques de la depressió són la presència d’un estat d’ànim trist i decaigut i l’existència d’anhedonia persistent, que interfereixen i dificulten el desenvolupament habitual de les activitats quotidianes.

En el cas dels nens i adolescents, de vegades, la característica més prominent és la irritabilitat, en comptes de la tristesa8, cosa que pot confondre’ns en determinats moments, i que pot fer-nos associar aquesta irritabilitat a la impulsivitat i la rebel·lia pròpies de l’etapa, i no adonar-nos del que realment està passant.

Els criteris diagnòstics de la depressió en els nens i els adolescents són molt similars als dels adults; es distingeixen principalment perquè, en el cas dels menors, en comptes d’un humor trist i anhedonia, també pot aparèixer un estat d’ànim irritable. Tanmateix, malgrat que les característiques de la depressió són força similars en totes les edats, sí que poden presentar diferents símptomes.

Els nens acostumen a presentar símptomes somàtics: ansietat per separació, fòbies, al·lucinacions, moviments sense finalitat, etc. En el cas dels adolescents, acostumen a presentar principalment anhedonia, desesperança, avorriment, trastorns del son, canvis de pes, consum d’alcohol o drogues i fins i tot intents de suïcidi9.

Per a alguns autors, els símptomes de la depressió en els adolescents serien avorriment, cansament, manca de concentració o nerviosisme, cridar l’atenció, hipocondria, agressivitat, conductes sexuals anàrquiques, determinats trastorns del comportament (com ara faltes injustificades a classe), desobediència, predisposició als accidents o conductes autodestructives, entre d’altres10.

En el cas dels adolescents, la depressió acostuma a estar acompanyada d’altres trastorns, com l’ansietat, o de certes problemàtiques, com les dificultats d’aprenentatge.

Existeixen diferents tipus de trastorns depressius, com són el trastorn de disregulació destructiva de l’estat d’ànim, la depressió major o el trastorn depressiu persistent (distímia).

Trastorn de disregulació destructiva de l’estat d’ànim

Presentarà esclats de còlera greus, recurrents i desproporcionats, tant verbals com de comportament (agressió física a persones o objectes).

Les persones que pateixen aquest trastorn tenen un estat d’ànim irritable o irascible continu la major part del temps i gairebé cada dia, i és perfectament observable pels altres (pares, companys, amics, etc.)11.

Trastorn depressiu major i trastorn depressiu persistent (distímia)

És important que distingim entre la distímia (o trastorn depressiu persistent) i la depressió major, ja que, malgrat que en tots dos casos es tracta de trastorns de l’estat d’ànim (i, més concretament, de trastorns depressius) i presenten moltes similituds, també mostren certes diferències, que és convenient conèixer.

Les principals diferències entre totes dues són la quantitat de temps que són presents els símptomes, la seva intensitat i el nivell d’interferència que tenen en la vida quotidiana, entre d’altres.

Malgrat que el trastorn depressiu persistent presenta símptomes més lleus que la depressió major, la seva durada al llarg del temps resulta més gran. És important que ho tinguem en compte ja que, a més d’ocasionar un malestar i un deteriorament funcional important per al nen o l’adolescent, aquest trastorn depressiu persistent pot convertir-se en una depressió major.

La gravetat de la depressió estarà indicada, sobretot, pel nivell de deteriorament, la presència o absència de canvis psicomotors i els símptomes somàtics.

Trastorn depressiu major

Els nens i adolescents amb depressió major poden presentar símptomes afectius, físics i cognitius.

Els símptomes principals del trastorn depressiu major seran: presentar un estat d’ànim deprimit o irritable la major part del temps i gairebé cada dia (per exemple, sentiments de tristesa i desesperança, plors, irascibilitat...), així com la pèrdua d’interès o de plaer per totes o gairebé totes les activitats (anhedonia).

A més, però, aquests símptomes principals estaran acompanyats per uns altres, com ara l’augment o la pèrdua de pes, els canvis bruscos en l’apetit, la modificació dels hàbits del son (son excessiu o insomni), l’agitació psicomotriu o, per contra, el retard psicomotor o la sensació d’alentiment i cansament injustificat, els pensaments recurrents d’inutilitat o culpabilitat, la pèrdua o disminució de la capacitat de concentració i de presa de decisions i els pensaments de mort recurrents, o fins i tot els comportaments suïcides.

Aquests símptomes són presents gairebé tots els dies i causen un malestar significatiu que afecta el correcte desenvolupament de la vida quotidiana, cosa que provoca un important deteriorament en tots els àmbits de l’existència, tant social com acadèmica i personal.

És important assegurar-se que aquests símptomes no estan causats pel consum d’algun tipus de substància o per qualsevol altra afecció mèdica.

En els adolescents, la depressió major és un factor de risc de fracàs acadèmic, abús de substàncies i comportament suïcida.

Figura 1.2. Símptomes de la depressió. Modificat per Soutullo i Collins12.

Els trastorns depressius acostumen a estar associats a algun trastorn d’ansietat i és, per tant, habitual que les persones que pateixen algun símptoma de depressió presentin també símptomes d’ansietat.

1.1.2 Ansietat

Els trastorns d’ansietat són un dels principals problemes de salut mental en la infància i l’adolescència, fins i tot per sobre dels trastorns depressius; presenten una marcada comorbiditat amb aquests, ja que és habitual que una mateixa persona pateixi alhora símptomes de depressió i ansietat.

Els joves són especialment vulnerables a patir problemes de salut mental; la depressió i l’ansietat són els principals problemes emocionals que pateixen en aquesta etapa.

Tal i com succeïa en el cas de la depressió (i succeeix, en general, amb la resta dels trastorns emocionals), en molts casos, els nens i els adolescents no són diagnosticats per un professional. El fet de no rebre un tractament pot comportar un greu deteriorament en el seu benestar i en el seu correcte funcionament social, emocional i acadèmic.

Els trastorns d’ansietat es caracteritzen per la por, per un temor, preocupació o terror intensos i desproporcionats a la situació en què apareixen.

En realitat, l’ansietat és una resposta adaptativa i anticipatòria que ens prepara per reaccionar davant determinades situacions perilloses o amenaçadores i ens facilita la resposta de lluita o fugida per protegir-nos (resposta d’atac, fugida, evitació, cerca de seguretat o submissió); és a dir, l’ansietat ens motiva i ens prepara per a l’acció, i té la funció d’advertir i activar l’organisme davant de situacions amenaçadores, perilloses o incertes13.

El problema comença quan l’ansietat apareix en moments o situacions que no són amenaçadors, o quan la resposta és massa intensa o duradora, i no és proporcional a l’estímul al qual respon. En aquest cas l’ansietat deixa de ser una resposta adaptativa i d’ajuda i passa a convertir-se en una resposta desadaptativa, que ens ocasiona malestar, i pot interferir en el desenvolupament habitual de la vida quotidiana.

En el cas dels nens, la por i les preocupacions són sentiments evolutius i comuns en aquesta etapa. Aquestes pors canvien amb l’edat i tenen la funció de preparar el nen per afrontar situacions potencialment difícils o perilloses. En la primera infància, s’espanten pels sorolls o pels sons forts o per estar sols; posteriorment, a mesura que els nens es van fent grans, aquestes pors canvien i n’apareixen de noves, com la de separar-se dels pares o d’altres fi-gures d’aferrament, la por a la foscor, als desconeguts, a les malalties, als monstres, etc.

Més tard, en l’adolescència, apareixen les pors a fer el ridícul, al fracàs escolar, a les malalties i problemes de salut, etc.

L’adolescència, tal i com ja hem dit anteriorment, és una etapa del desenvolupament marcada pels canvis, i per la necessitat de fer front a nous reptes i exigències propis de la transició de la infantesa a l’edat adulta. De vegades, situacions com la necessitat de triar els estudis superiors o haver d’enfrontar-se a decidir cap a on dirigir les seves vides després de l’institut, l’inici de la vida laboral, la necessitat d’acceptació i integració per part del seu grup d’iguals o les relacions de parella, entre altres situacions, poden provocar en els joves l’aparició de l’ansietat14.

Segons el Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales de l’Associació Americana de Psiquiatria (DSM-V), existeixen diferents trastorns d’ansietat. Les fòbies, tant socials com específiques, el trastorn d’ansietat generalitzada i el trastorn per separació són els més freqüents en la infància i l’adolescència.

Figura 1.3. Trastorns d'ansietat segons el DSM-V.

Trastorn d’ansietat per separació

Es caracteritza per una por o ansietat excessiva davant la idea de separar-se de les persones amb qui es té un vincle estret. Aquest trastorn acostuma a començar abans dels sis anys i tendeix a disminuir a partir dels dotze. Malgrat que normalment no és habitual a partir dels divuit, hi ha autors que no en descarten l’aparició a aquesta edat, en algunes ocasions15.

Les característiques principals d’aquest trastorn són:

• Aparició d’un malestar excessiu i recurrent quan es preveu o es viu una separació de la llar o de les figures d’aferrament.

• Preocupació excessiva davant la possible pèrdua o malaltia d’algun dels éssers estimats.

• Preocupació excessiva perquè algun esdeveniment pugui ocasionar la separació de la figura d’aferrament (perdre’s o ser raptat).

• Rebuig de sortir o de dormir fora de casa.

• Malsons recurrents sobre el tema de la separació o queixes repetides de símptomes físics (dolor d’estómac, nàusees, vòmits, etc.) davant la idea de la separació, entre d’altres16.

Fòbies específiques i fòbia social

Les pors i les fòbies són comunes tant en la població adulta com en la població infantojuvenil. Les fòbies específiques són el trastorn més freqüent de tots els trastorns d’ansietat.

Es caracteritzen per una por o ansietat intenses davant d’algun objecte o situació. Malgrat que les fòbies acostumen a aparèixer durant la infància, es poden mantenir al llarg del temps, fins a l’adolescència o l’edat adulta.

Un cas especial és l’aparició de la fòbia social, que, malgrat que en alguns casos comença en la infància, realment és en l’adolescència quan resulta més problemàtica i incapacitant.

Fòbies específiques

Són aquelles en què la persona experimenta una por irracional, intensa, persistent i excessiva davant d’una determinada situació (alçades, espais tancats, animals, etc.); la por experimentada és desproporcionada al perill real de la situació.

Fòbia social

La fòbia social és una por irracional cap a situacions que impliquen interaccions socials. Aquesta por pot aparèixer només davant d’algunes situacions socials concretes (fòbia social específica) o en qualsevol situació que impliqui una interacció social (fòbia social generalitzada).