Quan el meu enemic soc jo E-Book

Luis Fernando López Martínez

• Herausgeber: Sentir Editorial
• Kategorie: Geisteswissenschaft
• Sprache: Spanisch

Seitenzahl: 221

Veröffentlichungsjahr: 2023

Beschreibung

Has sentit alguna vegada que no ets prou valuós? Et resulta difícil perdonar-te quan comets errors o carregues amb la culpa de tot el que passa al teu voltant? La relació que mantenim amb nosaltres mateixos és la més crucial i significativa que podem experimentar. Tanmateix, en ocasions som els nostres pitjors enemics: ens boicotegem i permetem que els nostres dubtes, pors i inseguretats prenguin el control de les nostres vides i ments. Frases com «no puc» o «no serveixo» s'instal·len en el cervell, afecten profundament el benestar emocional i obstaculitzen l'assoliment de les nostres fites. Quan el meu enemic soc jo explora la complexa relació que mantenim amb el nostre propi ésser, tot centrant-se en com les persones poden transformar el dolor en fortalesa si aprenen a cultivar l'autocompassió i l'autoestima. Aquest llibre proporciona coneixements i eines essencials que permeten identificar i modificar patrons de pensament i comportaments destructius, cosa que condueix a assolir objectius i a fomentar relacions saludables tant amb els altres com amb un mateix. Mitjançant una combinació de teoria i exemples pràctics, aquesta lectura t'ajudarà a desenvolupar una major autoconsciència i autoconeixement que et permetrà gestionar les teves emocions. D'aquesta manera, podràs substituir pensaments i comportaments autodestructius per uns altres de més positius i constructius, cosa que et facilitarà assolir les teves fites i trobar la felicitat. Descobreix com transformar la relació amb tu mateix i converteix-te en el teu millor aliat en comptes del teu pitjor enemic. Deixa que aquest llibre et guiï en el camí cap a l'autoconeixement i l'autorealització, i abraça una vida més plena i feliç.

Leseprobe

QUAN EL MEU ENEMIC SOC JO

Luis Fernando López Martínez i Eva M. Carretero García

QUAN EL MEU ENEMIC SOC JO

Luis Fernando López Martínez i Eva M. Carretero García

Quan el meu enemic soc jo

© 2023 Luis Fernando López Martínez i Eva M. Carretero García

Primera edició, setembre 2023

Directora de col·lecció: Mercedes Bermejo

Directora de producció: M.ª Rosa Castillo

Traducció: Alba Roig

Correcció: F. Xavier Timoneda

Maquetació: D. Márquez

© 2023 Editorial Sentir és un segell editorial de Marcombo, SL.

Gran Via de les Corts Catalanes, 594, 08007 Barcelona

www.editorialsentir.cat

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Adreci’s a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

ISBN del llibre en paper: 978-84-267-3669-7

ISBN del llibre electrònic: 978-84-267-3706-9

Producció de l’ePub: booqlab

Índex de continguts

QUAN EM VAIG ESTIMAR DE DEBÒ

PRÒLEG DE MIGUEL GUERRERO DÍAZ

NOTA EDITORIAL DE MERCEDES BERMEJO

1. AGRESSIÓ VS. AUTOAGRESSIÓ

1.1  Agressió física

1.1.1  Concepte d’agressió

1.1.2  Violència

1.1.3  Maltractament

1.2  Conductes autolesives

1.2.1  Autolesió amb intenció suïcida

1.2.2  Autolesió sense intenció suïcida

1.3  Automaltractament

Referències

2. PER QUÈ DE VEGADES PERMETEM QUE ENS TRACTIN MALAMENT?

2.1  Manca d’autoestima i confiança en un mateix

2.1.1  Què és l’autoestima i per què és important?

2.1.2  És el mateix autoestima que autoconcepte?

2.2  Por al rebuig i a l’abandonament

2.2.1  Com la por al rebuig pot afectar les nostres decisions

2.2.2  Com la por a l’abandonament pot fer que ens aferrem a relacions tòxiques

2.2.3  Com podem treballar la nostra por al rebuig i a l’abandonament

2.3  Dificultat per dir «no» i posar límits

2.3.1  Per què és difícil dir «no»?

2.3.2  Tècniques per tal de millorar l’habilitat de dir «no»

2.3.3  Com posar límits de manera efectiva.Exemples de frases per dir «no»

2.4  Com afecta el tracte indegut al nostre benestar emocional i físic

2.4.1  Els efectes a curt i llarg termini del tracte indegut en el nostre benestar emocional

2.4.2  Mesures de prevenció i protecció del benestar físic, psicològic i emocional enfront del maltractament

2.4.3  El cas de la Yolanda. Del bon tracte al maltractament i la malaltia

3. SIGUES AMABLE I COMPRENSIU AMB TU MATEIX

3.1  Introducció

3.2  Autosabotatge

3.2.1  Què és l’autosabotatge?

3.2.2  Exemples d’autosabotatge

3.2.3  Com evitar l’autosabotatge

3.3  Autocompassió

3.3.1  Què és l’autocompassió?

3.3.2  Beneficis de l’autocompassió

3.3.3  Com desenvolupar l’autocompassió.Estratègies pràctiques

4. EM VEIG COM SOC? O SOC COM EM VEIG?

4.1  Autoestima vs. autoconcepte

4.2  Autoestima

4.2.1  Característiques de les persones amb alta autoestima 79

4.2.2  Característiques de les persones amb baixa autoestima

4.2.3  Tècniques per enfortir l’autoestima

4.3  Autoeficàcia

4.3.1  Tècniques per augmentar l’autoeficàcia

Referències

5. GESTIONANT ALLÒ QUE SENTO. INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

5.1  Intel·ligència emocional

5.1.1  L’emoció: aquesta gran desconeguda

5.1.2  Emocions bàsiques o primàries

5.1.3  Funcions de les emocions bàsiques

5.1.4  Emocions secundàries

5.1.5  La intel·ligència emocional neix o es fa?

5.1.6  Per a què serveix la intel·ligència emocional?

5.2  Autoconeixement

5.2.1  Autoconeixement

5.2.2  Autocontrol emocional

5.2.3  Automotivació

5.2.4  Reconeixement d’emocions alienes (empatia)

5.2.5  Relacions interpersonals. Habilitats socials

Referències

6. DIC ALLÒ QUE PENSO. PENSO ALLÒ QUE DIC. ASSERTIVITAT

6.1  Introducció. Què és l’assertivitat?

6.2  Per què és important ser assertiu? Com puc ser més assertiu?

6.3  El cas del Pedro. Assertivitat 2.0 123

7. L’ART DE SENTIR-SE BÉ AMB UN MATEIX

7.1  MINDFULNESS

7.1.1  Introducció al mindfulness i la seva relació amb el benestar i l’autoestima

7.1.2  Què és el mindfulness i com es practica?

7.1.3  La recerca científica sobre els beneficis del mindfulness per a la salut mental i el benestar

7.1.4  Exercicis pràctics de mindfulness per integrar en la vida diària

7.1.5  Consideracions finals i recursos addicionals per aprendre més sobre mindfulness i com aplicar-lo per millorar el benestar i l’autoestima

7.2  Tècniques per sentir-se millor amb un mateix

7.2.1  Introducció

7.2.2  Exercitar-se regularment

7.2.3  Aprendre a dir «no»

7.2.4  Establir fites

7.2.5  Aprendre a acceptar les teves emocions. Habilitats d’afrontament

7.2.6  Buscar suport

8. TÈCNIQUES DE RESPIRACIÓ I RELAXACIÓ

8.1  Tècniques de respiració

8.1.1  Tècniques de respiració per reduir l’ansietat i l’estrès

8.2  Tècniques de relaxació

DICCIONARI EMOCIONAL

LLISTA D’EMOCIONS

QUAN EM VAIG ESTIMAR DE DEBÒ

Quan em vaig estimar de debò

vaig comprendre que, en qualsevol circumstància,

jo era en el lloc correcte, a l’hora correcta,

i en el moment exacte i, aleshores, em vaig poder relaxar.

Avui sé que això té un nom... Autoestima

Quan em vaig estimar de debò,

vaig poder percebre que la meva angoixa

i el meu patiment emocional no són sinó senyals

que estic anant en contra de les meves pròpies veritats.

Avui sé que això és... Autenticitat

Quan em vaig estimar de debò,

vaig deixar de desitjar que la meva vida fos diferent,

i vaig començar a acceptar tot allò que s’esdevé

i que contribueix al meu creixement.

Avui això s’anomena... Maduresa

Quan em vaig estimar de debò,

vaig començar a percebre que és ofensiu intentar forçar alguna situació, o persona,

només per realitzar allò que desitjo, tot i saber que no és el moment,

o que la persona no està preparada, ni potser jo mateix.

Avui sé que el nom d’això és... Respecte

Quan em vaig estimar de debò,

vaig començar a alliberar-me de tot el que no fos saludable:

persones, situacions i qualsevol cosa que m’empenyés avall.

Al començament la meva raó va anomenar egoisme aquella actitud.

Avui es diu... Amor propi

Quan em vaig estimar de debò,

vaig deixar de témer el temps lliure

i vaig desistir de fer grans plans,

vaig abandonar els grans projectes de futur.

Avui faig el que em sembla correcte, el que m’agrada,

quan vull i al meu propi ritme.

Avui sé que això és... Simplicitat i senzillesa

Quan em vaig estimar de debò,

vaig deixar de voler tenir sempre la raó,

i així em vaig equivocar menys vegades.

Avui he descobert que això és... Humilitat

Quan em vaig estimar de debò,

vaig deixar de reviure el passat,

i de preocupar-me pel futur.

Ara em mantinc en el present,

que és on la vida s’esdevé. Avui visc un dia cada vegada.

I això s’anomena... Plenitud

Quan em vaig estimar de debò,

vaig percebre que la meva ment em pot turmentar i decebre.

Però quan la poso al servei del meu cor

té un gran i valuós aliat.

Tot això és... Saber viure

No hem de tenir por de qüestionar-nos;

de fet, fins i tot els planetes xoquen

i del caos en neixen la major part de les estrelles.

Charles Chaplin

PRÒLEG DE MIGUEL GUERRERO DÍAZ

Som vulnerables. Si alguna cosa hem après després del que hem viscut en temps de pandèmia, ha estat precisament recordar-nos a nosaltres mateixos una condició humana que ens defineix, la vulnerabilitat. Com a éssers humans, ho som per la nostra naturalesa física, emocional i social. Els nostres cossos són vulnerables a malalties, lesions, envelliment..., i la nostra ment i emocions es veuen afectades per factors externs i interns. Ens podem sentir atrapats per múltiples problemes interpersonals, laborals, familiars o relacionals, alhora que ens fem patir a nosaltres mateixos a través de diàlegs autodestructius. De vegades ens parlem amb menyspreu, amb un criticisme excessiu, amb implacable duresa i amb una manca de compassió cap a la nostra condició humana. També som vulnerables a esdeveniments ambientals i contextos sociopolítics, com ara desastres naturals, crisis econòmiques, conflictes armats i pandèmies. Malauradament, cap d’ells no ens ha estat aliè durant els darrers anys de les nostres vides.

A més, com a éssers socials, la nostra vulnerabilitat també està relacionada amb una imperiosa necessitat de connexió i suport emocional d’altres éssers humans. La manca de suport social, l’anomia, el rebuig, la discriminació, l’exclusió o la solitud tenen profunds efectes nocius en la nostra salut física i mental. La nostra superior capacitat cognitiva (intel·ligència) i la nostra capacitat per experimentar dolor social, dos avantatges adaptatius d’incalculable valor per a la nostra supervivència, ens obliguen a pagar un peatge evolutiu. Som vulnerables al sofriment propi i a l’aliè.

En general, la nostra vulnerabilitat com a éssers humans ens recorda la importància de la compassió i l’empatia cap als altres, la rellevància de la cohesió social com a element protector, així com la necessitat de protegir i cuidar les persones més fràgils en la nostra societat.

Actualment vivim en una societat cada vegada més individualista, despietadament competitiva, sotmesa a una mena de dictadura de la felicitat on abracem l’hedonisme però oblidem l’eudemonia, on el culte a la imatge i les noves tecnologies són valors a l’alça, on malgrat estar hiperconnectats les nostres interaccions socials són cada cop més superficials, líquides, instrumentals. No estem disposats a tolerar el dolor i patiment aliens, invisibilitzem col·lectius marginats, minories o improductius i discriminem el diferent. Quan les coses materials han estat creades per ser utilitzades i les persones per ser estimades, utilitzem les persones i cuidem les coses.

Tanmateix, hi ha persones que es relacionen «de vulnerable a vulnerable», que es preocupen i s’ocupen del benestar de qui les envolta i que posen els seus coneixements al servei de la societat a la qual pertanyen. Generen esperança a través de l’acció. Escriuen per millorar la nostra salut i benestar. Escriuen per a aquells que ens sentim vulnerables. Escriuen per guarir. I ho fan amb passió, unint ciència, experiència i vivències.

Ells són Eva María Carretero i Luis Fernando López. Tots dos m’han concedit el privilegi de prologar el seu nou llibre i vull aprofitar aquestes línies per expressar-los el meu afecte i estimació. Els estimo molt. Sí, expressar sentiments d’amor no tan sols ens defineix com a humans, sinó que ens fa comportar-nos com a humans. Tots dos són ja referents nacionals en l’àmbit de les autolesions, conductes suïcides i influències de les noves tecnologies. Tots dos dignifiquen la professió i a més en els seus rols professionals (exerceixen la psicologia) cuiden, protegeixen, sostenen, acompanyen. Dediquen el seu temps, esforç i motivació a crear recursos que ens faciliten aprenentatges i habilitats. Tots dos presenten un extens curriculum acadèmic, però em quedo amb l’exemple de les seves vitae. Destaco per damunt de tot la humilitat que demostren, l’autenticitat que els defineix, la calidesa que desprenen, la proximitat que proporcionen, l’amabilitat que ofereixen i la saviesa que comparteixen. Dues persones honestes, responsables i generoses, qualitats que els permeten ser terapeutes sensibles, compromesos i contenidors.

Gratitud, Eva María i Luis Fernando, per regalar-nos aquest nou viatge apassionant a través dels capítols, on convideu a reflexionar sobre constructes psicològics tan rellevants i pertinents com l’agressivitat (auto i heterodirigida), l’autoconcepte, l’autoestima, la intel·ligència emocional o la comunicació assertiva. Ells ens proporcionen aquesta eina que tens a les mans per tal d’entrenar i desenvolupar una autocompassió més gran, mantenir una comunicació més sana i efectiva, millorar les nostres connexions interpersonals i ajudar-nos a prendre decisions més ètiques en què el nostre benestar sigui compatible amb el benestar de l’altre. La seva lectura ens apropa a ser més bones persones, alfabetitza la nostra salut mental, ens permet cultivar valors fonamentals i universals (bondat, respecte, justícia, llibertat, honestedat) i aconsegueix mobilitzar els recursos joics de què tots disposem, però que en ocasions no trobem, amb la finalitat de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres d’una manera més saludable i equilibrada. La lectura d’aquest llibre posa en valor tres necessitats psicològiques bàsiques i universals de l’ésser humà: el sentit de competència, el sentit de llibertat i la necessitat del vincle sa. Per assolir un estat de benestar necessitem sentir i que ens facin sentir eficaços, competents, reconeguts, lliures, respectats i sobretot estimats.

Aquest és un llibre escrit per persones vulnerables per a persones vulnerables. Gràcies. No tan sols pel que feu, sinó per com ho feu.

Miguel Guerrero Díaz

Psicòleg clínic

NOTA EDITORIAL DE MERCEDES BERMEJO

Estimats lectors,

En aquest llibre es presenten històries fictícies que han superat amb èxit les seves lluites internes per assolir una vida satisfactòria i plena. Per mitjà d’aquests relats, els lectors podran aprendre a identificar els seus propis patrons de pensament i comportament negatius, i descobrir estratègies efectives per afrontar-los i superar-los.

És important destacar que tots els casos clínics presentats en aquest llibre són ficticis i no representen cap pacient real. Cada cas ha estat dissenyat curosament amb finalitats educatives i il·lustratives per tal d’exemplificar els conceptes i principis presentats en cada capítol.

Esperem que aquest llibre sigui una eina valuosa per als qui busquen guarir emocionalment i superar les limitacions imposades pels seus patrons de pensament i comportament negatius. En darrera instància, esperem que aquest treball inspiri el lector per esdevenir la seva millor versió.

Agraïm la vostra atenció i esperem que trobeu en aquest llibre un recurs útil per al vostre desenvolupament personal.

Atentament,

Mercedes Bermejo Boixareu

Directora de la col·lecció Sentillibres

 1 

AGRESSIÓ VS. AUTOAGRESSIÓ

Utilitza el dolor com una pedra en el camí,no pas com una zona d’acampada.

Alan Cohen

1.1 AGRESSIÓ FÍSICA

Generalment, entenem per agressió tots aquells actes adreçats a provocar un dany intencionat, ja sigui directe o indirecte, sigui quina sigui la naturalesa d’aquest dany.

És habitual utilitzar indistintament diferents termes associats, però no sinònims, com ara violència, maltractament o agressió, al fet de provocar dany intencionat, i si bé és cert que cadascun té una diferent definició i unes connotacions que el distingeixen, tots fan referència a l’acte o intenció de causar dany de manera intencional i voluntària, sigui quina sigui la seva forma, naturalesa o finalitat.

Aquest dany pot ser físic, psicològic, sexual, patrimonial o simbòlic, pot estar adreçat a diferents persones o col·lectius, i produir-se en diferents entorns o contextos.

1.1.1 Concepte d’agressió

Si ens centrem en el concepte d’agressió, podem trobar-ne moltes i variades definicions segons l’autor i la disciplina d’estudi des d’on es du a terme. Existeixen tres característiques que apareixen en gran part d’aquestes:

•  El seu caràcter intencional.

•  Les conseqüències negatives que l’acció comporta sobre objectes o persones, un mateix inclòs.

•  L’existència de diverses formes o mitjans d’expressió de la conducta (física/verbal, etc.).

En termes generals, podríem considerar agressió tot aquell acte de violència la finalitat del qual sigui provocar dany intencionat a una persona, ja sigui aquest acte directe o indirecte.

És a dir, podríem definir agressió com «qualsevol forma de conducta, física o verbal, realitzada amb la intenció de fer mal, ofendre o destruir. L’acte violent pot estar adreçat contra un mateix (autoagressió) o contra els altres (heteroagressió)».

Existeixen diferents tipus d’agressió, segons la seva naturalesa, el seu objectiu, contra qui s’adreça o el context en què es produeix, entre d’altres.

Una de les distincions més importants és la que diferencia entre agressió proactiva i reactiva, que fa referència a la motivació per la qual l’agressor recorre a l’agressió en el moment de resoldre un conflicte interpersonal, podent ser l’agressió una reacció davant del que l’agressor percep com una provocació, ja sigui real o imaginada, o que l’agressió es dugui a terme amb un propòsit específic per tal de resoldre un conflicte o aconseguir alguna recompensa o benefici important per a l’agressor. En el primer cas, estem parlant d’agressió reactiva, mentre que en el segon parlaríem d’agressió proactiva.

Per tant, l’agressió reactiva seria una resposta immediata i gairebé sense pensar davant d’una situació estressant o frustrant que l’agressor viu com una amenaça, amb la qual cosa es podria considerar en alguns casos com una autodefensa. Posem com a exemple algú que està sent agredit físicament i que, de manera instintiva, es defensa atacant el seu agressor. I anomenaríem agressió proactiva aquella que es du a terme de manera planificada i amb una finalitat concreta, és a dir, que s’utilitza per assolir un objectiu específic.

Segons la seva naturalesa podem distingir entre diferents tipus d’agressió:

•  Agressió directa: es realitza de manera perceptible per a la persona agredida, és a dir, l’agredit pot identificar clarament l’agressor. Aquest tipus d’agressió pot ser física o psicològica, i pot consistir tant a dur a terme l’agressió com en l’amenaça de dur-la a terme.

•  Agressió indirecta: en aquest cas, l’agressió es produeix de forma anònima. Normalment, aquest tipus d’agressió sol consistir en la difusió de rumors o calúmnies o la publicació i difusió de missatges o continguts vexatoris, humiliants o ridiculitzadors per a la víctima.

•  Agressió relacional: causa un dany en l’entorn i les relacions socials de la persona agredida, i està habitualment dirigida a provocar-ne l’exclusió social.

•  Agressió física: provoca un dany físic, és a dir, danys corporals a la persona agredida, sigui quina sigui la gravetat d’aquests danys i tant si aquests són temporals com permanents.

•  Agressió verbal/psicològica: en aquest cas, l’agressió no provoca un dany físic directe, però sí que pot provocar algun tipus de dany emocional o psicològic. Aquest tipus d’agressió inclouria insults, vexacions o desvaloracions, entre d’altres.

•  Agressió sexual: en aquest tipus d’agressió, la part agressora coacciona la víctima per tenir-hi algun tipus de relació sexual, ja sigui amb o sense penetració. Aquest tipus d’agressió inclouria qualsevol mena de pràctica de contingut sexual sense coneixement o consentiment de la víctima.

•  Agressió online o cibernètica: s’efectua a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Habitualment es realitza en forma d’insults o atacs a través de les xarxes socials, suplantacions d’identitat, robatoris de comptes, publicacions difamatòries, enregistraments no consentits, etc.

•  Agressió patrimonial: en aquest cas, l’agressió no es fa directament sobre la víctima, sinó sobre alguna de les seves possessions, ja sigui per mitjà de destrucció, dany, sostracció o usurpació. En aquest cas, l’agressió pot estar adreçada a causar un dany emocional a la persona agredida, sobretot quan es realitza contra alguna possessió que tingui un alt valor emocional o sentimental per a la persona agredida.

•  Agressió simbòlica: agressió indirecta que no es du a terme directament sobre la víctima sinó sobre algun element o característica representativa o que hi està vinculada, com per exemple la seva orientació sexual, idees polítiques, creences religioses, etc.

Figura 1.1 Tipus d’agressió.

1.1.2 Violència

Tal com passa amb l’agressió, la violència es pot definir de moltes maneres, segons qui ho faci i amb quina intenció. En el seu informe mundial sobre violència i salut publicat l’any 2002, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la violència com: «l’ús deliberat de la força física o el poder, ja sigui en grau d’amenaça o efectiu, contra un mateix, una altra persona o un grup o comunitat, que causi o tingui moltes probabilitats de causar lesions, mort, danys psicològics, trastorns del desenvolupament o privacions».

A partir d’aquesta definició podem inferir tres tipus de violència en funció de qui n’és el destinatari: violència interpersonal, violència col·lectiva i violència autoinfligida.

Violència interpersonal

Es pot donar dins de l’entorn familiar i inclou menors, parella o ancians, o bé fora de la família.

Violència col·lectiva

Social, política i econòmica.

Violència autoinfligida

L’acte violent el comet una persona cap a ella mateixa.

Figura 1.2 Tipus de violència.

En aquest mateix informe, l’OMS també reconeix diferents tipus de violència segons la seva naturalesa o el tipus de dany que pugui causar: violència física, sexual, psíquica i privativa.

La violència es pot classificar de múltiples formes i en funció de diversos criteris, sent els més habituals el tipus de dany causat, el tipus de víctima, el tipus d’agressor, l’àmbit en què es produeix, etc.

Figura 1.3 Tipus de violència.

1.1.3 Maltractament

El terme «maltractament» s’utilitza habitualment per designar aquelles accions que impliquen algun tipus d’agressió o violència.

Tal com passa amb la violència i l’agressió, el maltractament pot ser de tipus físic, sexual, o bé psicològic i emocional.

L’American Medical Association (AMA), l’any 1987, va definir el maltractament com «tot acte o omissió com a conseqüència del qual hi ha un dany o risc de dany per a la salut o el benestar de la persona».

Per la seva banda, les Nacions Unides, defineixen maltractament com «tot acte físic, sexual, emocional, econòmic o psicològic que influeix sobre una altra persona, així com tota amenaça de cometre actes semblants, la qual cosa inclou qualsevol comportament que espanti, intimidi, terroritzi, manipuli, faci mal, humiliï, culpi, lesioni o fereixi algú».

Tal com passava en els casos anteriors, existeixen diversos tipus de maltractament, que coincideixen en gran mesura amb les diverses formes d’agressió i violència

•  Maltractament físic: com indica el seu nom, en aquest tipus de maltractament existeix violència física, que pot tenir diferent intensitat i freqüència.

•  Maltractament verbal, emocional o psicològic: en aquest cas no es produeix violència física; tanmateix, es duen a terme altres conductes que poden resultar fins i tot més perjudicials a nivell psicològic a llarg termini.

Algunes de les conductes de maltractament psicològic més freqüents són els insults, els crits, el xantatge emocional, el control de les amistats de la víctima, dels seus horaris, de les comunicacions amb els seus amics i persones properes, el control de les xarxes socials, les crítiques constants, l’avergonyiment en públic, l’amenaça, les ordres sobre la roba que s’ha de posar, o sobre què ha de fer o amb qui s’ha de relacionar, etc.

•  Maltractament infantil: segons l’Organització Mundial de la Salut, el maltractament infantil es defineix com: «qualsevol forma d’abús o desatenció que afecti un menor de 18 anys, i engloba tot tipus de maltractament físic o afectiu, abús sexual, desatenció, negligència i explotació comercial o d’una altra mena que vagi o pugui anar en perjudici de la salut, el desenvolupament o la dignitat del menor o bé pugui posar en perill la seva supervivència en el context d’una relació de responsabilitat, confiança o poder».

•  Maltractament sexual: activitat o contacte sexual que succeeix sense consentiment de la víctima, en ocasions utilitzant la força o les amenaces.

•  Assetjament escolar o bullying: fa referència al maltractament, ja sigui físic o psicològic, que es produeix entre iguals en l’àmbit escolar.

•  Mobbing: maltractament, ja sigui físic o psicològic, que es produeix en l’entorn laboral.

•  Ciberbullying o ciberassetjament: fa referència al maltractament que es realitza a través de les xarxes socials o qualsevol altre canal digital. Algunes de les formes més habituals de maltractament a través de la xarxa són els insults, amenaces, humiliacions, utilització de comptes sense permís, enviament d’imatges no desitjades i molestes a través dels mitjans digitals, difusió de coses íntimes sense permís, etc.

El ciberbullying té lloc quan el maltractament es produeix entre menors, mentre que quan els implicats són persones adultes s’anomena ciberassetjament.

•  Maltractament institucional: aquest tipus de maltractament es produeix quan és una institució, ja sigui pública o privada, la que pot, a través de les seves actuacions, normes, lleis o procediments, provocar un dany a un individu o conjunt d’individus a partir de l’abús, negligència o algun tipus de malestar.

•  Maltractament econòmic: un dels membres de la parella o família pren el control dels diners, utilitzant-los lliurement i restringint l’accés de la víctima als recursos econòmics.

Aquestes que hem vist fins ara només són algunes de les conceptualitzacions, tipus i classificacions que existeixen d’agressió, violència o maltractament, però l’objecte d’aquest text no és estudiar ni analitzar els detalls d’aquestes diferències ni les subtileses de les diverses definicions, sinó ben al contrari, el que es pretén és posar de manifest que totes tenen com a característiques comunes el fet que es realitzen de forma voluntària i provoquen un dany o malestar, ja sigui físic o psicològic, en la víctima. Però... què és el que passa quan l’agredit i l’agressor són la mateixa persona? Què és el que passa quan aquest dany, aquest maltractament, ens el provoquem a nosaltres mateixos?

En aquest cas estaríem parlant d’autoagressió o de conductes autolesives.

Els comportaments o conductes autolesives (self-injurious behaviors, SIB) són comportaments mitjançant els quals una persona es causa un dany físic, deliberat i directe a si mateixa, entre els quals s’inclouen les autolesions sense intenció suïcida (non-suicidal self-injury, NSSI) i les autolesions amb intenció de llevar-se la vida (suicide attemps).

1.2 CONDUCTES AUTOLESIVES

De la definició anterior en podem concloure que el nom d’autolesió o conductes autolesives engloba una gran quantitat de comportaments de diferent gravetat, letalitat i intencionalitat, que inclouen tant les autolesions que es duen a terme amb intenció de llevar-se la vida (comportament o conducta suïcida) com les que es fan per diferents motius, i acompleixen diferents funcions, però que no es duen a terme amb la intenció de morir (autolesió sense intenció suïcida).

Així, a partir d’aquesta definició i basant-nos en la literatura existent, podríem dir que existeixen dos tipus principals d’autolesió: autolesió amb intenció suïcida i autolesió sense intenció suïcida, que es diferenciaran principalment per la freqüència amb la qual es du a terme la conducta, o per la letalitat del mètode triat, però sobretot per la intenció que hi ha al darrere de la conducta, és a dir, si existeix o no intenció d’acabar amb la pròpia vida.

1.2.1 Autolesió amb intenció suïcida

És la que habitualment coneixem com a comportament o conducta suïcida, i que fa referència al dany autoinfligit de manera voluntària, amb la intenció d’acabar amb la pròpia vida i que recull una sèrie de comportaments de diferent gravetat, tots relacionats amb la mort, que oscil·len des del pensament de morir fins al suïcidi consumat.

Figura 1.4 Conducta suïcida.

Per tal que parlem de suïcidi, s’han de complir tres requisits fonamentals: que es tracti d’una conducta autoinfligida de manera voluntària, que hi hagi intenció de morir, i que existeixi una clara comprensió i consciència del terme «mort», ja que pot passar que, per exemple, els nens petits que encara no han adquirit el concepte d’irreversibilitat que comporta la mort, o persones amb algun tipus de discapacitat intel·lectual, no arribin a comprendre l’abast del seu acte i es llevin la vida sense ser realment conscients de les conseqüències del seu acte.

1.2.2 Autolesió sense intenció suïcida

Habitualment coneixem com a autolesió, i que fa referència al fet de provocar-se un dany voluntari, però sense intenció d’acabar amb la pròpia vida.

La conducta autolesiva o autolesió ha rebut i rep diversos noms, cadascun dels quals recull diferents conceptualitzacions i conductes, però de manera àmplia tots coincideixen en el fet que es tracta d’actes voluntaris amb els quals la persona es provoca dany a si mateixa, si bé algunes definicions només recullen com a autolesió els comportaments que provoquen un dany físic, directe i immediat, mentre que d’altres recullen també totes aquelles conductes adreçades a fer-se mal a si mateix en un sentit més ampli, tot considerant danys físics directes o indirectes i fins i tot psicològics.

Podríem, per tant, des d’aquest punt de vista, distingir entre autolesions directes o indirectes.

En el cas de les autolesions directes, la conducta es du a terme buscant provocar un dany físic, directe i immediat, mentre que, sota el nom d’autolesió indirecta, queden recollides totes aquelles conductes que, tot i resultar perjudicials per a un mateix, no es fan amb aquesta intenció.

Figura 1.5 Autolesió sense intenció suïcida.

Així, podríem distingir-hi les conductes autodestructives, que fan referència a comportaments que provocaran un dany a llarg termini, és a dir, un dany que no és directe ni immediat, i que habitualment no es realitzen ni amb la intenció ni amb la idea de fer-se mal, malgrat que la persona que les du a terme és conscient dels possibles perjudicis en un futur. Alguns exemples de conductes autodestructives serien les conductes sexuals de risc, l’abús de substàncies, les conductes temeràries, etc., i l’autolesió psicològica, en què la persona es fa mal a si mateixa, però no ho fa de forma física ni es provoca lesions, sinó que ho fa de forma psicològica. Aquest tipus d’autolesió ha estat poc estudiat fins ara, i són pocs els autors que la contemplen, però «s’hi solen incloure l’autocàstig i les emocions autodestructives com ara sentir enveja, vergonya i culpa, sentir remordiment, culpar els altres i tenir pensaments autolesius».

Amb tot això, cal preguntar-se: si l’agressió, la violència i el maltractament es poden dur a terme de manera directa o indirecta i tant poden ser físics com psicològics..., no seria lògic pensar que quan es produeix l’autolesió, quan ens fem mal a nosaltres mateixos, aquest dany també podrà tenir diferents formes i manifestacions, i podrà ser provocat directament o indirecta i dut a terme de manera física o psicològica?

1.3 AUTOMALTRACTAMENT